dimecres, 23 de juliol del 2014

Mans buides

Les teves mans eren buides...

Enyorades d'abraçar
l'aire volien atrapar,
d'estims omplir el palmell,
i d'amor vestir la pell.

En el xiuxiueig del vent
hi havia espurnes de pensament,
aquells que vaig llençar al mar
amb sospirs alliberats.

I vas acaronar el meu ser...
sense saber que era molt més
que espurnetes en el vent.
Era el bàlsam per la pell...

Aquell aire acaronat
va ser llar per les teves mans.
Allà, t'hi vas quedar...

i amb plenitud, vas estimar....

Tots els drets del text reservats

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada