A vegades
no sé on vaig...
No és la nit, que em desorienta
Ni la lluna plena, que m'enlluerna...
És la màgia d'unes mans
que en tocar-me, vola el cap...
Sóc feble... i perdo el sentit,
desaparèixo entre els teus dits
És en fondre'm en el teu cos
que em recupero
i trobo el lloc
On vol quedar-se el meu cor...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada