Res no tinc
I res no em manca
Quan escolto el bressol de l'aigua..
El mar que avança, i que m'abraça,
fins arribar a besar-me l'ànima,
com fidel amant -a s'hora baixa-
que la lluna ve a portar-me...
El mar que marxa, i que em relaxa,
-que s'endú el que no fa falta-
impregnant-me d'humida esperança
amb espurnetes d'esgarrifances,
com ho fa la teva copa de cava
mullant-me de bombolles daurades
que s'esvaixen en besar-te...
Res no tinc
I res no em manca...
Quan cristallina sento l'ànima...
Tots els drets del text reservats
I res no em manca
Quan escolto el bressol de l'aigua..
El mar que avança, i que m'abraça,
fins arribar a besar-me l'ànima,
com fidel amant -a s'hora baixa-
que la lluna ve a portar-me...
El mar que marxa, i que em relaxa,
-que s'endú el que no fa falta-
impregnant-me d'humida esperança
amb espurnetes d'esgarrifances,
com ho fa la teva copa de cava
mullant-me de bombolles daurades
que s'esvaixen en besar-te...
Res no tinc
I res no em manca...
Quan cristallina sento l'ànima...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada