Fugint de cors foscos,
de batecs opacs,
dels somriures de postal -tan lluents
com simulats-
vaig trobar les teves mans
que van dur-me al món real...
Els peus nus, sobre la sorra,
i el coll lliure, sense de lligams...
D'escates folrades les cames
per endinsar-me a la profunditat
de les ànimes de cristall...
Allà on els cors són brillants,
com estrelles llumejant
quan la lluna besa el mar...
I els teus llavis al meu coll
il.luminaren tot un món...
les pells lluentes de puresa,
de besades d'honestedat,
ben banyades per l'amor
del nostre món de debò
On les sirenes no han de cantar
per dins les ànimes navegar...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada