T'acompanyo...
en la teva concorreguda solitud,
entre les boires dels camins feixucs
I et prenc la mà...
alleugerint el teu caminar
carregat de rocs interrogants
que en el teu silenci -a traïció-
volen apedregar-te el cor...
T'acompanyo...
i no dic res.
Ni tan sols sabràs que hi sóc
en aquest periple del dol...
I quan tornis a aquest món,
en obrir els ulls, hi seré jo,
per si vols compartir el teu lloc
on ben aviat, lluirà el sol...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada