diumenge, 31 d’agost de 2014

Tornada...

M'agrada quan la maleta, la del tornar, és més plena que la d'anar.... quan els records desats a dins pesen més que les il.lusions carregades al venir , quan les abraçades del fins aviat són benvingudes, en realitat... vol dir que el cor torna més gran, que l.ànima s.ha engreixat... i que mai marxem d'un lloc si sempre el duem al cor...

Torno plena, com la maleta, amb el cor carregat d'amor, la mar a les meves mans, i els estels a les parpelles... per quan les tanqui, tornar-te a veure...

Tots els drets reservats

Em dones aire...

Em dones aire, a les espatlles,
i puc volar, com fan els àngels...
Ales obertes
somnis blancs
i el teu alè, com un ventall,
que em porta a la immensitat
del teu món
sense final...

I tu em dius fadeta estimada...??
Si tu ets el mag, que em fas volar
amb el somriure angelical
i el teu sopir
-que em fa estremir-
i les ales em fa obrir...


Tots els drets reservats

M'ho diu la mar...

I a mi em segueix parlant
l'albada, la sorra... la mar
A cada passa
A cada esquitx
un xiuxiueig en el camí
que comparteix petjades amb mi...
M'ho diu l'aigua...
quan s'escola entre els meus dits
i és torrent dins el meu pit

M'ho diu l'albada, la sorra... la mar
I els meus llavis plens de sal

Del T'estimo que m'ha besat...


Tots els drets reservats

https://www.facebook.com/video.php?v=10204730817381267&l=1830447190927419943

dijous, 21 d’agost de 2014

Sensacions...

La remor m'ha despertat...
amb el cos emblanquinat,
la pell tibant,
-com coberta de salnitre angoixant-
amb una onada a la gola
i en els llavis, una gota...

Que com sé que estàs plorant...?
Serà que destil.les el dolor
i jo sóc dins el teu cor,
I m'he ancorat dins l'oceà
de les aigües del teu plorar...


Tots els drets del text reservats

dimarts, 19 d’agost de 2014

Colors del cor

Tanco els ulls...
seguint el fil brillant
que no deixa de dansar
en la serena obscuritat.
Nus a nus...
desfaig lligams
i m'endinso en els colors,
fluint amb jo,
amb la meva llum
que em porta fins a tu,
teixint la xarxa -que no atrapa-
que allibera i assossega
i em connecta amb la mirada
de l'absència del qui pensa...

Tanco els ulls...
I en la foscor
descobreixo tot un món:

els colors dins el teu cor...

Tots els drets del text reservats
Imatge:  http://desert-dreamer.tumblr.com/post/8211435051/tibetan-tassels

dilluns, 18 d’agost de 2014

Mil anys més...

No sé com he arribat fins aqui... he volat, com desig bufat al vent, escoltant amb els ulls clucs el xiuxiueig d'un ressò llunyà, que ara sento onejar dins la meva immensitat
No sé qui em parla, però m'aclapara aquesta pau que no s'acaba i que m'arriba com missatge de gaubança.
Podria estar-m'hi així mil anys, gaudint de les carícies, d'aquest sentir que m'eriça... amb els ulls clucs, el cor obert i esgarrifances a la pell...
Temps al temps.
Ja ho sabré.
No tinc pressa per res...
Puc estar-m'hi mil anys més, amb els ulls clucs que vessen calma, obert el cor i ple d'amor...preparat per acollir el que hagi de venir.
Temps de canvis.
Temps de calma
Temps al temps.. i mil anys més.

dissabte, 16 d’agost de 2014

Foscor nívia

Eres allà...
En l'encanteri del silenci,
omplint el buit tangible
que la boira feia invisible
Tancar els ulls, no em calia,
per veure't en la llunyania
I en la foscor nívia, apareixies...
com esperit que fa de guia
quan la brúixola perd el nord
i jo no trobo el meu cor...

Eres allà...
Ben a prop
On el silenci eren petons
omplint-me de joia el cor...


Tots els drets del text reservats

dimarts, 12 d’agost de 2014

Atansa't...

M'atanses la mà
i no puc evitar
veure més enllà...
Travesso els teus ulls
i corro pels camps de blat
que un dia foren daurats.
M'enfonso en la mar 
-que t'amarà moments de planys-
i puc olorar la sal
que a micones, t'ha oxidat
l'engranatge d'estimar...

M'atanses la mà...
però és molt més, en realitat:
és el teu cor qui s'ha apropat
i en el meu ha ressonat...

Un batec que ha fet rutllar
la roda de l'estimar...

Tots els drets del text reservats





diumenge, 10 d’agost de 2014

Cabdell gegant de cotó

Diuen que avui, et faràs rodó,
com cabdell gegant de cotó,
per teixir amb les meves mans
el coixí dels somnis grans.

Diuen que avui, seràs aprop,
a la distància d'un petó.
Et miraré...
amb els llavis entreoberts,
embadalida per tenir-te
a besar de les carícies.

Diuen que avui, seràs al cel,
envoltat de bells estels...
Rodó i blanc, brillant cabdell,
amb un fil lligat al pit
de qui et venera des del llit...

Diuen que demà, s'haurà acabat,
que t'hauràs fos entre les mans
teixidores de somnis grans...
Cabdell gegant de cotó,

coixí amorós pel meu cor

que avui entrellaça
batecs d'amor...

Tots els drets del text reservats


divendres, 8 d’agost de 2014

A la deriva

Em despertes, suaument,
acaronant-me els sentiments
amb un petó a cau d'orella
que m'obre, com blanc gesamí,
despentinant tots els sentits...
En canal,
de dalt a baix
em tremola el respirar
amb aroma d'eternitat,
i les llàgrimes, del moll de l'os,
m'amaren tot el cos,
de l'amor
i dels records...

Em despertes, suaument,
i sóc veler a la deriva
enmig de tempesta viva,

Lliurada a mans del destí
entre onades de setí...

Tots els drets del text reservats

dimecres, 6 d’agost de 2014

Un trosset de cel

Vas regalar-me un trosset de cel,
un raig de llum del teu infern...
No el duies embolcallat
ni amorosit entre les mans,
era dins les teves parpelles
que van obrir-se com ales lluentes
en un renéixer d'una mort lenta...

Batecs de llàgrimes deixaren estels,
estels d'aigua en la meva pell

De primavera es vestí l'hivern...

Tots els drets del text reservats
Fotografia: Maite Datzira Villanueva

dimarts, 5 d’agost de 2014

Nit de quimeres

Un capvespre encisador,
la foscor amb ganes de gresca
va endinsar-nos al seu joc...
Entre secrets a cau d'orella
i ulls tapats per mans trapelles,
un "qui sóc" amb to innocent
va obrir-nos els sentits
amb l'afany de descubrir
els misteris de la nit...

Un capvespre encisador
vas mirar-me amb el teu cor...
Les meves mans el van trobar
dins la fosca juganera,
cercava fugaces dreceres
pels camins de les quimeres...

Tots els drets del text reservats

diumenge, 3 d’agost de 2014

In your eyes - Peter Gabriel

I arribo...
sense soroll, sense orgull,
com arriba a besar-te la lluna
amb els seus ulls plens d'espurnes...

Arribo...
amb els meus ulls plens de llum
que no esperen res de tu...


http://www.youtube.com/watch?v=Zrzr4R3LpsQ&feature=player_detailpage