Em dones aire, a les espatlles,
i puc volar, com fan els àngels...
Ales obertes
somnis blancs
i el teu alè, com un ventall,
que em porta a la immensitat
del teu món
sense final...
I tu em dius fadeta estimada...??
Si tu ets el mag, que em fas volar
amb el somriure angelical
i el teu sopir
-que em fa estremir-
i les ales em fa obrir...
Tots els drets reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada