dissabte, 16 d’agost del 2014

Foscor nívia

Eres allà...
En l'encanteri del silenci,
omplint el buit tangible
que la boira feia invisible
Tancar els ulls, no em calia,
per veure't en la llunyania
I en la foscor nívia, apareixies...
com esperit que fa de guia
quan la brúixola perd el nord
i jo no trobo el meu cor...

Eres allà...
Ben a prop
On el silenci eren petons
omplint-me de joia el cor...


Tots els drets del text reservats

2 comentaris:

  1. Sort que tu eres ací, acaronant els sentiments. Preciós!!

    ResponElimina
  2. Ains, Encarna... el què fa un passeig pel Motseny enboirat!! un petó!!

    ResponElimina