dilluns, 18 d’agost del 2014

Mil anys més...

No sé com he arribat fins aqui... he volat, com desig bufat al vent, escoltant amb els ulls clucs el xiuxiueig d'un ressò llunyà, que ara sento onejar dins la meva immensitat
No sé qui em parla, però m'aclapara aquesta pau que no s'acaba i que m'arriba com missatge de gaubança.
Podria estar-m'hi així mil anys, gaudint de les carícies, d'aquest sentir que m'eriça... amb els ulls clucs, el cor obert i esgarrifances a la pell...
Temps al temps.
Ja ho sabré.
No tinc pressa per res...
Puc estar-m'hi mil anys més, amb els ulls clucs que vessen calma, obert el cor i ple d'amor...preparat per acollir el que hagi de venir.
Temps de canvis.
Temps de calma
Temps al temps.. i mil anys més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada