dilluns, 29 de setembre de 2014

Vesprada de guitarra

No sé com dir
tot el què puc sentir...
No tinc paraules
Ni veu
Ni mots
quan quest so encisador
em restaura tot el cos...
Em commou l.ànima,
s.emociona la pell
I de sobte, a toc de nota,
el que era lleig, ja no existeix...
Emmudit
S.ha esvaït...
I torno a veure la bellesa
en cada espurneta que vessa,
purs reflexes d.harmonia
d.aquesta vida, la sentida...

I a fora és fosc,
però aquesta nit no hi ha obagor.
Només un son de brillantor
i carantoines de colors,
Sense veu
Sense mots...
Melodia pel meu cos...



Tots els drets reservats


Plugin de records

Aquest plugim -suau, compassat-
m'ha portat fins el finestral
que tantes pluges m'ha amarat...
El fi degotim cadenciós
m'ha dut l'olor a petons
I d'arritmies fimbrant el cos...
A tardes càlides
A nits lànguides
A coverses de poc a poc,
de pells nues davant el foc...

I aqui estic, banyada d'enyor,
intentant calmar el meu cor
tremolós per la remor
d'aquest plugim de records...


Tots els drets del text reservats

dijous, 25 de setembre de 2014

Vull ser estel dansaire

Vull ser aquell estel dansaire
que deslliurat es perd per l.aire,
pintar els núvols de mil colors
amb silenciosos pinzells d.amor...
Vull obrir pas als raigs del sol,
vull fer afalacs de la nostàlgia,
I baixar-te un àngel
que et doni ales...

Vull ser aquell estel dansaire...
Volar pel cel, sota els estels,
i que tu em pintis la lluna

per si una nit perdo el pinzell,
poder abraçar-me al teu batec...



Tots els drets del text reservats


dimarts, 23 de setembre de 2014

Vine...

Vine...
Acompanya'm aquesta tarda
a estrenar petjades daurades...
Vull encetar amanyacs de canyella
de fullarades rogenques a terra
Vine...
Caminarem amb els peus nus
-com ballarins en el debutar
de la dansa celestial-
entre dolces notes tardorals...

Vine...
Tinc un somrís per compartir,
un món nou per ensenyar-te

I la tardor
per regalar-te...


Tots els drets del text reservats

dijous, 18 de setembre de 2014

Em regalaré un somni

Em regalaré un somni...
Però no serà d'aquells ideals
de nits plàcides d'ulls tancats
No...
Serà verge i poncell,
d'intensos verds i suaus blavencs
Serà veraç i sincer,
d'ulls d'infant i cor novell
Serà salvatgí, lluent... rogenc!!
Serà lliure i sense traves,
serà un somni ben palpable
de sensacions inacabables...

De nits rabiüdes de plaer,
de dies àvids de calfreds
i ulls coents d'atrapar el vent...

Em regalaré un somni.
Me'l regalaré...

D'us doble,
pel mateix fer...


Tots els drets del text reservats

dimarts, 16 de setembre de 2014

Un regal per algú molt especial....

M'agrada la gent que no es conforma amb la superficialitat de les paraules, ni amb la intensitat del silenci... la gent que lluita pel què vol i que no abandona mai cap somni. Suposo que és això el que més m.agrada de tu, potser per aquest punt que tenim en comú tossudament lluitador i terriblement romàntic alhora... Això, i els teus ulls... Els teus ulls quan brillen, els teus llavis quan somriuen, i les teves mans..., les teves mans desxifrant cada secret de la meva ànima i del meu ser. M.agrada la teva pell amb la meva, les pells -les nostres- afamades de parlar-se, de menjar-se amb avarícia... o de fer-se aigua entre carícies

I el calendari diu que passa el temps, insisteix dient que passen els dies i els anys... i jo segueixo olorant-te en cada detall, enyorant-te en cada instant... sentint que ets a prop de mi.

Tan a prop, que t.estic fent un petó... un petó de llavis tendres, d'ulls clucs, d'aquells que només sé fer per tu...

Ja veus... poca cosa per tant a cel.lebrar, per tot els meus desitjos i per tot el que T'estimo. Però accepta'l, si vols com a regal, com una coseta petita per fer aquest dia més especial...

https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=RY891l0MaZI

Llit daurat...

Apareixes, del no res,
com raig de llum,
com l'estel fugaç
que sempre em fa somiar...
I m'eriça el teu mirar
que em banya de daurat,
que em despulla els sentiments
i, desvanits, a flor de pell
llueixen, ben oberts....

I em dius que tanqui els ulls
que demani el meu desig...

I abans que caigui la nit
de daurat
vestim el llit...


Tots els frets del text reservats

divendres, 12 de setembre de 2014

Guaridor de les teves passes

Tu no ho saps...
La tristor no et deixa mirar
més enllà del teu pesar.


Restaurada la mirada
i l'elegància, de façana, 
camines -com si res-

a petites passes lleugeres
encobrint profundes esquerdes...

Com bri de llum en la foscor
-petita espurneta de tu-
que amaga el teu plor més cru...

Tu no ho saps...
Perquè encara no pots mirar
la bellesa al teu davant

de qui guareix cada fiblada
del silent de les teves passes...

Tots els drets del text reservats
Obra: Daniel Berdala

dimarts, 9 de setembre de 2014

Lejos de mi...

Me fui muy lejos...
Caminé por espacios abiertos
y escudriñé rincones secretos.
Pisé desiertos...
Oliendo los vientos
de todos tus sueños
Y volé...
Toqué cada cielo
alzada en tus dedos,
Rocé con mis labios
el olimpo estrellado...

Y ahora...
En la quietud de la sala
con vistas a nada,
besando tu esencia
a tazones de ausencia,
no estoy aquí...

Estoy lejos...
Demasiado lejos de mí.

Me siento tan cerca
de ti...


Tots els drets reservats

diumenge, 7 de setembre de 2014

Record de crepuscle estiuenc

Conec aquell sol de tarda encara estiuenc...
El crepuscle de setembre
amb aroma a acomiadament,
que s'obre pas entre el bosc
amb tons rosats de l'amor,
que t'atrapa

que et captiva
que et roba aquell somriure melangiós
i a vegades, fins i tot,
fa brollar espurnes d'enyor...
I el poema inacabat -amb dos versos mal lligats-
que espera les teves mans
mentre els teus ulls s'han tancat
i qui sap on t.han portat...

Conec aquell sol de tarda
Conec aquella calma
i la tempesta de després...

Quan obro els ulls
i tu no hi ets...

Record de crepuscle estiuenc...


Tots els drets reservats
Fotografia: Eduard Gil
 

Aniversari

Ahir vaig fer 44 anys... tinc la sensació que serà un bon any. M'agrada el 44, no trobes que és un número bonic??

Però no acumulo anys, no. Acumulo experiències, sensacions, sentiments... Em vaig omplint de tot allò necessari per viure i,
me n'adono que cada dia que passa necessito menys coses materials i més qualitat humana... Em desfaig de tot allò que no serveix, m'allunyo de la manca de valors, de deshonestedats i de superficialitats innecessàries...

Sóc feliç amb poc: amb un trosset de mar per poder-lo contemplar quan el trobo al faltar; amb una muntanya propera per enfilar-m'hi quan em manca l'aire pur; amb una finestra oberta per perdre'm en el cel, gronxar-me a la lluna o besar els estels... I sóc feliç. Sóc feliç amb el somriure dels meus fills, amb una abraçada de cor (però quan dic de cor, és de cor!!) -d'un amic, d'un desconegut o d'aquell gosset perdut- Sóc feliç amb uns riures compartits amb amics, amb un ball a mitja nit, amb un missatge de "com estàs?" o un "avui et trobo a faltar..."
M'emociona una mirada tendra, una carícia suau, un gest de complicitat o un simple raig de sol amb un toc d'escalfor... Se m'eriça la pell del cor fàcilment, ploro i ric... amb sentiment!!

Ni grans cotxes, ni grans cases, ni poder, ni èxit, ni aplaudiments... tan sols alguna carícia, un "fins demà" o un vers de bona nit, i bona música per compartir. Petites coses del gaudir, de puntetes, sense soroll, a cau d'orella... però que deixen grans empremtes...

I seguir sent feliç... amb la capacitat suficient per trobar bellesa arreu, per saber discernir entre el que el que vull i el què necessito per seguir així...

I a tu, bon amic... que segueixis aquí, per fer-me veure quan m'he equivocat, o per posar-me a lloc quan estigui a punt de perdre el cap, quan em torni boja i no sàpiga el què faig...
I corregir, si cal. Donar les gràcies, perdonar, oblidar... plorar quan ho necessiti però no recrear-me en el dolor, ni queixar-me si no tinc un mòbil nou...

Ja no vull tonteries, ni absurditats, ni moure terra, cel i mar per qui no em vol al seu costat...

Estimar. I que m'estimin... Que m'estimin tal com sóc: amb defectes i desordres, així de caòtica... amb cicatrius, amb senyals, amb marques d'haver viscut i amb records del que he tingut, d'on he estat... o de tot el que he perdut. No fer res per agradar. No callar, no mesurar, no controlar... que flueixi l'amor. Que encaixi, a la perfecció, naturalment i sense forçar -com el cor de les ametlles amb les seves dues meitats, que amb tendresa i dolçor han fet un cau d'amor...-

Seguir sent feliç... aprenent de tot, sàvia de res. Ignorant de 44 anys, amb tot un món al seu davant per descubrir, amb les ganes que té un infant de no perdre's ni un instant !!

I somriure cada nit, amb la pau sobre el meu pit... i un trosset més de camí.

 

dijous, 4 de setembre de 2014

Cau la nit

Cau la nit sobre mig món...
Mentre uns voldrien que no acabés mai, a d'altres se'ls fa eterna i esperen l'albada amb impaciència...
I aqui estic jo, mirant el cel sense esperar res... rebent carícies dels estels


Tots els drets del text reservats

dimecres, 3 de setembre de 2014

Deixant anar els dies passats

De tants cops que t.he somiat
t.he reconegut a l.instant.
Sense dubtar...
les meves mans t.han agafat,
volent atresorar el record,
-que no marxés un altre cop-
com fa el somni en cada sol.

I saps...??
Ja t.havia tocat abans...
Deu tenir memòria, la pell,
que t.acaronà en altres temps,
allà on diuen que els ulls clucs
troben vells amors viscuts...

I ets aqui...
A les meves mans
deixant anar els dies passats
per viure'ns ara, en cada instant...

i no haver-nos de trobar
en els somnis
d'amagat...



Tots els drets reservats


Al final del dia

Al final del dia,
repassant l'agenda mental,
res és com havies planejat...
Quin goig de vida!!
Et sorprèn i et desorienta,
t.emociona i et captiva,
amb descobertes
imprevistes...

I al final del dia,
en cada instant repassat,
on res és com ahir
ni com serà demà...
En l'equilibri retrobat
Sempre TU
al meu costat...


Tots els drets del text reservats