Un te amb tu, sempre es fa curt...
Serà que se'ns escapa el temps,
que es dissòl -com un terròs-
sedegós del seu repòs...?
Enfonsar-nos en el plaer de l'oblit,
beure'ns les boires d'un dia gris
i en silenci, escoltar la respiració
quan ja és lliure de pressió...
I la tassa,
-que mai s'acava-
La pressa sempre ens pot
quan les mans entren en joc
Serà la pell, sedegosa de pell,
que a glopadetes
se'ns beu tel temps...?
El temps ens marxa...
Amb el te a mig acabar
I la nit
Per encetar…
Tots els drets reservats
Petit recull de lletres, escrits i poemes que brollen des del cor... perquè, com l'aigua, les paraules ens purifiquen, ens acullen, ens xopen i ens ericen. Pura vida, la vida sentida...
dijous, 30 d’octubre del 2014
dimecres, 29 d’octubre del 2014
Converses amb tu
Creu-me
si et dic que el cor pot bategar a mil llocs diferents. En realitat,
pot bategar a qualsevol lloc... A vegades voldrà sortir-te per la boca,
quan estigui molt excitat, i tingui ganes de cridar. O caurà,
precipitadament, a l'estómac, quan tingui por o potser quan l'hagin
ferit, i necessiti sentir-se protegit... De tant en tant, bategarà tan i
tan fort que semblarà que et vulgui sortir pel pit.
No tinguis por, són les emocions, i no les vulguis reprimir !! I si un
dia et puja al cap, no el facis fer baixar, ni et pensis que va perdut
si te'l trobes dins els ulls... és des d'allà que hi veu clar, i des
d'on sempre et pot guiar.
Quan creixis, a poc a poc, aprendràs a treure-te'l de dins per posar-lo entre les mans, i oferir-lo a d'altres mans, com a un tresor preuat... amb el risc que te'l tornin massegat. Però no t'has de preocupar per això, seguirà sent bonic fins i tot apedaçat... Això també ho entendràs, però només després d'un llarg camí. I hi haurà dies que creuràs que ja no tens cor, que l'hauràs perdut, o que algú se l'haurà endut... i el buscaràs, desesperadament, per qualsevol racó. Et semblarà veure'l en algun record, en una olor, o en les butxaques de l'abric gastat del senyor assegut al teu davant...
I et semblarà impossible, però també passaran aquest dies. I tornarà a bategar ben fort. I un dia serà diferent, una mica especial... una mica més important, perque sentiràs que s'està fent gran i no el voldràs aturar... I te n'adonaràs que en aquest món -que diuen que tothom té cor- no tothom té un gran cor...
Però només així, mostrant el teu, podràs reconèixer als qui bateguin com ell, i potser, algun dia, bategarà en un bon i bonic lloc. Serà en aquest lloc - el teu lloc...- on valoraran el teu tresor.
I serà el refugi més segur: En l'abraçada d'algú com tu, que sabrà mostrar la seva fragilitat... Perquè només qui se sap vulnerable és capaç de protegir als altres...
Quan creixis, a poc a poc, aprendràs a treure-te'l de dins per posar-lo entre les mans, i oferir-lo a d'altres mans, com a un tresor preuat... amb el risc que te'l tornin massegat. Però no t'has de preocupar per això, seguirà sent bonic fins i tot apedaçat... Això també ho entendràs, però només després d'un llarg camí. I hi haurà dies que creuràs que ja no tens cor, que l'hauràs perdut, o que algú se l'haurà endut... i el buscaràs, desesperadament, per qualsevol racó. Et semblarà veure'l en algun record, en una olor, o en les butxaques de l'abric gastat del senyor assegut al teu davant...
I et semblarà impossible, però també passaran aquest dies. I tornarà a bategar ben fort. I un dia serà diferent, una mica especial... una mica més important, perque sentiràs que s'està fent gran i no el voldràs aturar... I te n'adonaràs que en aquest món -que diuen que tothom té cor- no tothom té un gran cor...
Però només així, mostrant el teu, podràs reconèixer als qui bateguin com ell, i potser, algun dia, bategarà en un bon i bonic lloc. Serà en aquest lloc - el teu lloc...- on valoraran el teu tresor.
I serà el refugi més segur: En l'abraçada d'algú com tu, que sabrà mostrar la seva fragilitat... Perquè només qui se sap vulnerable és capaç de protegir als altres...
Converses amb tu (Nía Murtal)
Tots els drets reservats
dilluns, 27 d’octubre del 2014
Un petó especial
I segueixes sent un infant...
Ets con un nen amb cabells blancs
que duu solcs a les parpelles
de granada mirada trapella...
A vegades -com un nadó-
que reclama la protecció,
la mà a la galta, el petó al front,
o el màgic bressol del cor
que et fa somiar, quan és aprop...
I ara, que ets sents petit,
vols un petó de bona nit,
Però saps?
Jo et faig un d'especial...
És un petó de fins demà
i quan despertis, potser ja gran,
jo seguiré al teu costat...
Un petó de fins demà
I el de bon dia,
està esperant...
Tots els drets del text reservats
Ets con un nen amb cabells blancs
que duu solcs a les parpelles
de granada mirada trapella...
A vegades -com un nadó-
que reclama la protecció,
la mà a la galta, el petó al front,
o el màgic bressol del cor
que et fa somiar, quan és aprop...
I ara, que ets sents petit,
vols un petó de bona nit,
Però saps?
Jo et faig un d'especial...
És un petó de fins demà
i quan despertis, potser ja gran,
jo seguiré al teu costat...
Un petó de fins demà
I el de bon dia,
està esperant...
Tots els drets del text reservats
Que somriguin els teus ulls
Si algun dia et demanen per mi
i no saps com contestar,
tan sols somriu -com somriuen els teus ulls
en veure'm arribar-
Res més hauràs d'explicar...
Tots els drets del text reservats
i no saps com contestar,
tan sols somriu -com somriuen els teus ulls
en veure'm arribar-
Res més hauràs d'explicar...
Tots els drets del text reservats
Aturem-nos al principi del camí
Aturem-nos aqui...
Aqui, on somriuen els prats
en sentir el cant de la mar
em sembla que és un bon lloc
per mirar-nos amb el cor...
Lluny de tot...
Tan aprop com mai abans
fins tocar-nos els pensars
I així, amb suavitat,
la claredat entre les mans
I els ulls lliures de benes
descubriran sota les sedes
d'aquest cel, que avui somieja,
si somriuen les estrelles...
O si el cant de les sirenes
ha apagat les lluentors
I demà
No surt el sol...
Aturem-nos aqui
Aqui és on comença el camí...
Tots els drets del text reservats
Aqui, on somriuen els prats
en sentir el cant de la mar
em sembla que és un bon lloc
per mirar-nos amb el cor...
Lluny de tot...
Tan aprop com mai abans
fins tocar-nos els pensars
I així, amb suavitat,
la claredat entre les mans
I els ulls lliures de benes
descubriran sota les sedes
d'aquest cel, que avui somieja,
si somriuen les estrelles...
O si el cant de les sirenes
ha apagat les lluentors
I demà
No surt el sol...
Aturem-nos aqui
Aqui és on comença el camí...
Tots els drets del text reservats
dijous, 23 d’octubre del 2014
Pau
Avui tornaré a dormir
olorant la pau al meu llit.
Respirant-la, profundament,
fins a omplir-me del plaer
de saber-me sense res
I així...
Buida
Lliure
Lleugera...
I despullada de tot el pes
d'innecessaris cobriments,
sentir que amb res, ho tinc tot...
Harmonia i serenor...
-els regals del teu amor-
que a les nits són el llençol
que rondejen el meu cor...
Tots els drets del text reservats
olorant la pau al meu llit.
Respirant-la, profundament,
fins a omplir-me del plaer
de saber-me sense res
I així...
Buida
Lliure
Lleugera...
I despullada de tot el pes
d'innecessaris cobriments,
sentir que amb res, ho tinc tot...
Harmonia i serenor...
-els regals del teu amor-
que a les nits són el llençol
que rondejen el meu cor...
Tots els drets del text reservats
dimarts, 21 d’octubre del 2014
L'encanteri de la nit
Jo encara crec en l'encanteri de la nit
I en la màgia de l'estel brillant
que en la fosca em ve a parlar...
Té un nom impronunciable,
tan únic i extravagant
com les meves absurditats...
Però com m'agrada escoltar-me'l !!
I crec que em pica l'ullet,
quan em diu que tot està bé.
Em fa sentir dins l'abraçada
que necessito aquesta vesprada...
I recolzar el cap... en l'altra espatlla,
respirant l'aire que avui em manca
I calmar el cor... que va al galop pel preicipi del plor
cercant la seva protecció.
Aqui l'espero, mentre cau la nit...
Encongida en la foscor
fins que arribi el seu bressol
Per fondre'm dins la flassada
dels seus braços abrigant-me...
I sentir el seu cor com parla...
Tots els drets reservats
I en la màgia de l'estel brillant
que en la fosca em ve a parlar...
Té un nom impronunciable,
tan únic i extravagant
com les meves absurditats...
Però com m'agrada escoltar-me'l !!
I crec que em pica l'ullet,
quan em diu que tot està bé.
Em fa sentir dins l'abraçada
que necessito aquesta vesprada...
I recolzar el cap... en l'altra espatlla,
respirant l'aire que avui em manca
I calmar el cor... que va al galop pel preicipi del plor
cercant la seva protecció.
Aqui l'espero, mentre cau la nit...
Encongida en la foscor
fins que arribi el seu bressol
Per fondre'm dins la flassada
dels seus braços abrigant-me...
I sentir el seu cor com parla...
Tots els drets reservats
dilluns, 20 d’octubre del 2014
Llegeix-me els versos que no he escrit
Llegeix-me els versos que no he escrit...
Despulla'm l'ànima del sentir
dels secrets que duc a dins,
al calaixet dels meus estims...
Letra a lletra
Petó a petó...
Sense saltar-te ni un sol mot
Llegeix-me els versos que no he escrit...
Que no caiguin en l'oblit
els poemes a flor de pell
que reciten els teus dits
quan m'acaronen els sentits...
Petó a petó...
fins obrir el calaixet d'amor
ple de versos fets per dos
Tots els drets del text reservats
Despulla'm l'ànima del sentir
dels secrets que duc a dins,
al calaixet dels meus estims...
Letra a lletra
Petó a petó...
Sense saltar-te ni un sol mot
Llegeix-me els versos que no he escrit...
Que no caiguin en l'oblit
els poemes a flor de pell
que reciten els teus dits
quan m'acaronen els sentits...
Petó a petó...
fins obrir el calaixet d'amor
ple de versos fets per dos
Tots els drets del text reservats
dijous, 16 d’octubre del 2014
Aturar el dia i besar la nit
Diuen,
que el dia comença a viure...
que el sol (re)neix -en aquest instant-
Just ara, que m'estàs mirant...
Diuen,
que cap tempesta el pot aturar
ni cap vent afavorir,
que és secret amant de la nit
i que per ella, cau rendit...
Diuen.
Però no saben el què diuen...
Només tu i jo sabem
que podem fer tremolar el cel
capgirar el món
i eclipsar el sol...
Amb la força de dos cors
I la llum d'àvids petons
descubrint-se en la foscor...
I aturar el dia
I besar la nit...
Tan sols amb un sospir
Comencem...???
Tots els drets reservats
que el dia comença a viure...
que el sol (re)neix -en aquest instant-
Just ara, que m'estàs mirant...
Diuen,
que cap tempesta el pot aturar
ni cap vent afavorir,
que és secret amant de la nit
i que per ella, cau rendit...
Diuen.
Però no saben el què diuen...
Només tu i jo sabem
que podem fer tremolar el cel
capgirar el món
i eclipsar el sol...
Amb la força de dos cors
I la llum d'àvids petons
descubrint-se en la foscor...
I aturar el dia
I besar la nit...
Tan sols amb un sospir
Comencem...???
Tots els drets reservats
dimecres, 15 d’octubre del 2014
Bon dia, amor...
M'agrada quan entres
-en silenci i de puntetes-
enmig del son,
sense fer soroll...
M'agrada la flor que em deixes.
I el teu aroma
dins les parpelles...
En obrir els ulls
et veig a tu...
Bon dia, amor... (a cau d'orella)
Tots els drets del text reservats
-en silenci i de puntetes-
enmig del son,
sense fer soroll...
M'agrada la flor que em deixes.
I el teu aroma
dins les parpelles...
En obrir els ulls
et veig a tu...
Bon dia, amor... (a cau d'orella)
Tots els drets del text reservats
dimarts, 14 d’octubre del 2014
Fonedissa
Fonedissa...
Jo em torno fonedissa
sota la teva mirada furtiva.
Lenta, sedant... de poc a poc
recorrent-me tot el cos...
I em desfaig en l'escalfor
del foc lent que, d'amagat,
aflames cada capvespre
frisós d'esvanir la claror
i encendre el somieig foscant
de dos cossos flamejant...
Fresqueja... I jo em fonc
-com fa el glaç a toc de sol-
Fonedissa... I jo em desfaig
-com mor al terra un gra de blat-
Tu em tornes encenall
flamejant al teu mirar...
Tots els drets del text reservats
Jo em torno fonedissa
sota la teva mirada furtiva.
Lenta, sedant... de poc a poc
recorrent-me tot el cos...
I em desfaig en l'escalfor
del foc lent que, d'amagat,
aflames cada capvespre
frisós d'esvanir la claror
i encendre el somieig foscant
de dos cossos flamejant...
Fresqueja... I jo em fonc
-com fa el glaç a toc de sol-
Fonedissa... I jo em desfaig
-com mor al terra un gra de blat-
Tu em tornes encenall
flamejant al teu mirar...
Tots els drets del text reservats
dilluns, 13 d’octubre del 2014
Versos en el cel
De tant en tant puc volar...
I escric versos en el cel
quan no tinc la teva pell.
Tots els drets reservats
I escric versos en el cel
quan no tinc la teva pell.
Tots els drets reservats
divendres, 10 d’octubre del 2014
M'he trobat en el fons del teu mirar
M'he trobat amb la mirada
profunda, serena, clara...
que enmig de la obscuritat
és fanal de dos amants,
com lluna plena en l.espill del mar
que és poesia misteriosa
recitant els secrets de les ones...
M'he trobat amb la mirada
on m'endinso a les albades,
quan l'horitzó em ve a buscar
per bressolar el meu somiar.
I en els seus ulls, m'he perdut...
Al mateix lloc on tantes nits
jo trobava el dolç coixí
que acaronava el meu dormir...
Tots els drets del text reservats
profunda, serena, clara...
que enmig de la obscuritat
és fanal de dos amants,
com lluna plena en l.espill del mar
que és poesia misteriosa
recitant els secrets de les ones...
M'he trobat amb la mirada
on m'endinso a les albades,
quan l'horitzó em ve a buscar
per bressolar el meu somiar.
I en els seus ulls, m'he perdut...
Al mateix lloc on tantes nits
jo trobava el dolç coixí
que acaronava el meu dormir...
Tots els drets del text reservats
dijous, 9 d’octubre del 2014
Otra vez esperando caer...
Otra vez...
A un suspiro de la puerta
que se abre con llave, contraseña
y santo y seña,
mas que sólo con mirarla
se derrumba -sigilosamente-
como párpados desvanecidos
al susurro de un mordisco...
Otra vez...
Desafiando cualquier temor,
poniendo pruebas al valor...
Peligrosamente juntos,
atravesando el indestructible muro
empeñado en engrosar el aire
que separa nuestras carnes,
sin saber que desde lejos
sabemos desnudarnos los cuerpos
estremecidos por saberse juntos,
distanciadamente juntos...
Durmiéndose abrazados
al borde del precipicio
que da alas al delirio
Esperando caer
Otra vez...
al vacío del placer
Todos los derechos del texto reservados
A un suspiro de la puerta
que se abre con llave, contraseña
y santo y seña,
mas que sólo con mirarla
se derrumba -sigilosamente-
como párpados desvanecidos
al susurro de un mordisco...
Otra vez...
Desafiando cualquier temor,
poniendo pruebas al valor...
Peligrosamente juntos,
atravesando el indestructible muro
empeñado en engrosar el aire
que separa nuestras carnes,
sin saber que desde lejos
sabemos desnudarnos los cuerpos
estremecidos por saberse juntos,
distanciadamente juntos...
Durmiéndose abrazados
al borde del precipicio
que da alas al delirio
Esperando caer
Otra vez...
al vacío del placer
Todos los derechos del texto reservados
dilluns, 6 d’octubre del 2014
La lluna a les mans...
Vaig tenir la lluna a les mans...
Entre els meus braços va dormir -com infant-
Vaig calmar el seu plor, com d'un nadó
que no entén perquè hi ha la foscor...
Vaig tenir la lluna a les mans...
Entre carícies, es va anar fent gran.
Amb tendresa, jo expandia el seu cor,
amb paraules, amb fets... amb amor...
Vaig tenir la lluna a les mans...
I va omplir-me per tots els meus anys.
Entre flocs, vaig lliurar-la al vent,
perquè omplís de llum els estels...
On és ara qui calma el meu plor
en les nits que no entenc la foscor??
Baixa, lluna, que sóc nadó...
que no dorm sense els teus petons...
Tots els drets reservats
Entre els meus braços va dormir -com infant-
Vaig calmar el seu plor, com d'un nadó
que no entén perquè hi ha la foscor...
Vaig tenir la lluna a les mans...
Entre carícies, es va anar fent gran.
Amb tendresa, jo expandia el seu cor,
amb paraules, amb fets... amb amor...
Vaig tenir la lluna a les mans...
I va omplir-me per tots els meus anys.
Entre flocs, vaig lliurar-la al vent,
perquè omplís de llum els estels...
On és ara qui calma el meu plor
en les nits que no entenc la foscor??
Baixa, lluna, que sóc nadó...
que no dorm sense els teus petons...
Tots els drets reservats
La vida és ara... i aquí
Dia de cafè sense pressa, de dances amb el vent, de paisatges a càmera lenta, de mediterrània tardorenca...
Dia de sentits a flor de pell, de petons fets a foc lent... d'aturar el món, o posar-lo cap per avall, de no girar rodó... de besar la vida, l'instant, i no perdre's ni un detall !!!
divendres, 3 d’octubre del 2014
Quen estic sola
Quan estic sola, en la immensitat,
camí d'enlloc, sentint el tot,
tanco els ulls
I et trobo a tu...
Ets dins la petita estrella
que vas deixar-me a les parpelles...
Que em dona llum
Que em porta lluny...
Que vesteix nits de fantasia
i m'endinsa en la dolça mar
abraçada a la nuesa
del teu cos banyat de sal
sota el nostre cel privat...
Quan estic sola, en la immensitat,
sempre et trobo
al meu costat...
Tots els drets del text reservats
http://youtu.be/gY4O0b32uhQ
camí d'enlloc, sentint el tot,
tanco els ulls
I et trobo a tu...
Ets dins la petita estrella
que vas deixar-me a les parpelles...
Que em dona llum
Que em porta lluny...
Que vesteix nits de fantasia
i m'endinsa en la dolça mar
abraçada a la nuesa
del teu cos banyat de sal
sota el nostre cel privat...
Quan estic sola, en la immensitat,
sempre et trobo
al meu costat...
Tots els drets del text reservats
http://youtu.be/gY4O0b32uhQ
Subscriure's a:
Missatges (Atom)