Jo encara crec en l'encanteri de la nit
I en la màgia de l'estel brillant
que en la fosca em ve a parlar...
Té un nom impronunciable,
tan únic i extravagant
com les meves absurditats...
Però com m'agrada escoltar-me'l !!
I crec que em pica l'ullet,
quan em diu que tot està bé.
Em fa sentir dins l'abraçada
que necessito aquesta vesprada...
I recolzar el cap... en l'altra espatlla,
respirant l'aire que avui em manca
I calmar el cor... que va al galop pel preicipi del plor
cercant la seva protecció.
Aqui l'espero, mentre cau la nit...
Encongida en la foscor
fins que arribi el seu bressol
Per fondre'm dins la flassada
dels seus braços abrigant-me...
I sentir el seu cor com parla...
Tots els drets reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada