Sento...
Precipitar versos sobre la pell
sense ordre ni concert,
i friso d'aquest batibull
que ressegueixen els meus ulls
intentant no perdre el compàs
dels meus mots a les teves mans...
Escolto...
En el crepitar del foc encès
com es cremen somnis maltrets
i es fa el caliu per un novell
que germina voreta la llar
entre versos que van lliscant
en harmònic desbarat...
I diu que plou...
Que el dia és fosc.
Però a mi m'eriça un raig de sol
de cada mot
sobre el meu cos...
Tots els drets reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada