diumenge, 28 de desembre del 2014

Autenticitat

M'hauria agradat despertar, i que el temps hagués passat... obrir els ulls i que fos gener avançat, sense arbres artificials ni bondats embolicades en papers de colorins que es trenquen al primer sospir...

Però obro els ulls, i em trobo un monstre dins el meu llit... Un monstre amb barretina que fa volar un Pare Noel, entristit i molt cansat, i que l'ajuda a repartir els somriures del seu sac... 

I somric.
Sóc feliç... Perquè l'autenticitat em desitja unes bones festes amb postals de la innocència...

I m'agradaria que això, això què és tan bonic i costa tant de conservar, us acompanyi aquest Nadal i ho porteu al cor durant tot l'any...


Feliç dia, gent autèntica... i bones festes !! 


 Tots els drets reservats

T'has desfet amb la mirada

T.has desfet tan sols mirant-te,
com es fon el gebre amb la flama
quan el sol li fa una ullada...
I ara,
-reduit en gotetes d.aigua-
jo sóc un mar de llàgrimes.

I així
Dius que vols passar la nit.
Dissolt en mi...

Fins ser sòlid gebre a l.albada
I desfer-nos

amb la mirada...


Tots els drets del text reservats

Bon Nadal

Als retrobats, i als enyorats... Als que miren esperançats, i als qui l.esperança els ha abandonat... A tu, que no menjaràs turró, i als qui no s.ho acabaran tot... Als qui estimen, als qui no, als qui es deixen estimar i als qui estimen d.amagat... A tu també, que ja no et queda alé, i a tu que suspires massa mirant la vida com passa...
Al company, a l.amic, al que deia ser-ho ahir i ja no saps qui es avui... als d.aprop, que duc al cor, i als llunyans que el fan bategar...
Als enfeinats, als estressats, als cansats de ser aturats... Als avis, als nadons, als infants amb ulls brillants i als grans de guspiretes al cor, desitjant un món millor...

A tu, que malgrat tot, avui cagaràs el Tió, amb els llavis dibuixats de somriures del Nadal...

A tots... que la màgia no us abandoni mai, que l.Amor sempre il.lumini els cors... 

Tots els drets reservats

El murmuri viu del foc

El murmuri viu del foc...

I diu que a fora nevisqueja,
que xiuxiueigen flocs a l.herba,
com petons blancs -a cau d.orella-
precipitant en la nuesa
davant la llar de foc encesa...


Sents, amor...??

 Tots els drets reservats

dilluns, 15 de desembre del 2014

Per la drecera

No et vaig donar la clau
Ni la vas necessitar...
Tu vas saber com accedir
on el batec es torna volí,
per la drecera -encara salvatge-
que s'obria a les teves passes
Sense pressa
A poc a poc
Vas arribar fins el meu cor...

Allà on desava el meu tresor
que només podia obrir l'amor...

I com capseta musical
-ben oberta- segueix sonant
la melodia de l'estimar

Que tu un dia
vas encetar....


Tots els drets reservats

dissabte, 13 de desembre del 2014

El vent...

Aquesta nit, tu eres el vent
I jo, un petit cor de paper
-sedós i lleuger- enlairant-se
al balancí de la teva dansa...

I ara...
en l'albada serena i plàcida,
sento el batec fora del pit,
com un ressò molt lluny de mi...

Un cor petit de setí,
-que el vent s.ha endut-

Aquesta nit...


Tots els drets del text reservats 

 

dijous, 11 de desembre del 2014

Tot passa

Tot passa.
El vent, el fred... fins i tot, el lament.
Tot passa...
I queda la calma.
El silent, el plaer i el profund sentiment...
Queda la calma, en una abraçada.
L'abraçada balsàmica mentre res no passa...
La que es queda, mentre passa...

L'arrelada -a l.ànima-

Que viu
quan tot passa...


Fotografia: Rosa M. Galvany
Tots els drets reservats

dimarts, 9 de desembre del 2014

Nits d'estels

M'agraden aquestes nits
de somnis amb ulls oberts...
Observant
el silenci dels estels
-que no parlen, que no criden-
que m'hipnotitzen, quan em miren...

Una mica com fas tu...

M'hipnotitzes
sense dir res...
Tan sols amb un pensament

Observant-me a frec de pell...



Tots els drets del text reservats


Ens sabem...

És en aquest respirar -conscient-
que m.observa el pensament...
I em sé.
Et sé.

Respirant-nos, ens sabem...


Tots els drets reservats
 

divendres, 5 de desembre del 2014

Goteta lliscant

A vegades només cal
sentir-te goteta lliscant
i saber-te dins l'embolcall
tan fràgil com un cristall.
I avui...
que la foscor ha esmorteït
les quimeres de l'ahir,
em sé goteta lliscant
que, tremolosa, cau avall...

I em cal...
El pètal avellutat
que sosté els somnis desats
dins la espurna de cristall

Em cal...
El vellut més delicat

L'empar de les teves mans...


Tots els drets reservats

dilluns, 1 de desembre del 2014

Caic

És en aquell instant en què s'apropen les nostres mans per dir-se com s'han enyorat... És en aquell instant en què convergeixen els nostres ulls, tan a prop, tan intens, que l'un en l'altre ens hi veiem... És en aquell instant en què el bes és a tocar, que jo em sento levitar i la lluna puc baixar...

És en aquell precís instant que res importa, que perdo la noció del temps, que no sé on sóc... i sóc en TU...

I caic....

http://youtu.be/RFw9nmXduNQ