A vegades només cal
sentir-te goteta lliscant
i saber-te dins l'embolcall
tan fràgil com un cristall.
I avui...
que la foscor ha esmorteït
les quimeres de l'ahir,
em sé goteta lliscant
que, tremolosa, cau avall...
I em cal...
El pètal avellutat
que sosté els somnis desats
dins la espurna de cristall
Em cal...
El vellut més delicat
L'empar de les teves mans...
Tots els drets reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada