T.has desfet tan sols mirant-te,
com es fon el gebre amb la flama
quan el sol li fa una ullada...
I ara,
-reduit en gotetes d.aigua-
jo sóc un mar de llàgrimes.
I així
Dius que vols passar la nit.
Dissolt en mi...
Fins ser sòlid gebre a l.albada
I desfer-nos
amb la mirada...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada