Només vull, amor...

Només vull, amor,
Amor després de l.amor
I respirar-lo...
en la superfície del demà
i en l'absurd gest quotidià,
en les presses matineres
i en les eternes nits d'insomni
vessant maldecaps pel coixí
xopat amb llàgrimes eixutes
entesterades en dormir
Amor...
Amor entre fogons, entre llibres, entre amics,
entre espetecs de les crispetes, entre sedes o en texans,
entre els llavis que han besat
a les copes de cristall
Amor...
Amor després de carícies rebregades
que resten vives sobre el llit
-El mateix llit
que ahir ens va veure morir-
I respirar-lo
en ressorgir...

Només vull, amor,
Amor...

Amor
Després de l.amor...

© Sònia R. Pérez (Dona d.aigua)

Petit pensament

No m'expliquis els teus secrets. No en vull ser còmplice.
Fes-me'n partícip...

© Nía Murtal

Un lloc, que pot ser qualsevol

Hi ha llocs que quan hi entres per primera vegada, tens la sensació que els coneixes de tota la vida, que hi has viscut durant molts anys, que hi pertanys; en canvi, hi reneixes i et (re)descobreixes... i quan marxes tens la certesa que una part de tu s.ha quedat allà, o una part d.allà ha marxat amb tu. A la teva pell, i al més profund dels sentiments.

Llocs que marquen un abans i un després. Potser no hi tornem mai més, o sí... però el què és segur és que a partir d.aquell moment, nosaltres ja no tornem a ser els mateixos...

http://youtu.be/Z-pgGawa1_o

No le digas que he venido

No le digas que he venido
a cantarle nanas al tiempo
A mecer las manecillas,
a acariciarle las mejillas
al reloj que se paró
un día
por arte de amor...

No le digas que he venido.
Dile sólo hoy que has visto
un reloj caminando

Diario en mano
un te beso en los labios...

Un te beso... y una flor

Y un buenos días
Mi amor

© Nía Murtal

Què és això...?

Què és això que em sacseja el cor
enmig d.aquest clam silenciós?
Com un tro que em tira al terra,
que trenca en dos el fil de tremolors,
on -com destre equlibrista- em mantenia en harmonia
sobre el vertigen del plàcid cicle
Què és això que em trenca en dos,
dividint raó i emoció i -sense dolor- em fibla tot el cos?

Serà l.aroma del teu sospir
que s.ha clavat

dins el meu pit...


© Nía Murtal

Núvol

Núvol negre de febrer...
Potser
no és promesa, és amenaça
-com un "tornaré" que mai ve-

I jo espero el seu ruixat
per sobreviure i no ofegar-me
amarada pel concert

d.una pluja
que mai ve...

Tots els drets reservats

A secret garden

Diuen que tots tenim un jardí secret
a recer del fred hivern...

Jo en tinc un.
Un oasi amagat
amb cartell de reservat

I pètals de vellut

per quan sento fred de tu...

(Nía Murtal)

https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=-sWnEWpS_fA

Su risa

A menudo salía cuando el mundo dormía.
Y solía mirar al cielo
en noches rasas y frías.
Miraba al cielo, estrellado,
y yo sabía que estaban hablando.
Ella, luego, escribía.
Casi a oscuras
Al abrigo del hogar
lo que al cielo quiso contar.

Y había noches
que no salía...
No es que no hubiera cielo estrellado
Ni que el frío la hubiera asustado
No...
Es que había escuchado su risa.

Y esa, su risa
Era el verso que ella escribía.

Era el cielo estrellado
que tantas noches
estuvo esperando...

© Nía Murtal

 

Màgia a les mans

Té màgia a les seves mans...
Té un polsim al seu palmell
amb l'encanteri dels estels.
Creu-me...
L'he vist fer fusta de l'acer
Fusta càlida 
lleugera
porosa...
I amb carícia prodigiosa
he vist la fusta fer-se pell
Pell fina
sensible
suau...
recobrint un cos latent
que es desfà amb la coincidència
del seu tacte prodigiós
modelant-li tot el cos...

Creu-me...
Té màgia a les seves mans

I l'encanteri dels alats

Que a mi sempre em fan volar... 

Tots els drets reservats

Sense buscar (te)

Vaig buscar...
Vaig buscar dins la bossa
A les butxaques
I entre les passes
Vaig refer tot el camí
Vaig pujar
Vaig baixar
Vaig buscar -fins negra nit-
una engruna de l'ahir...

I ara
Dins el meu llit 
Sota les llençols -enredada entre les records
i els calfreds sobre el meu cos-
He trobat...

La carícia no trobada

Que fa estremir-me
Sense buscar-la...

Tots els drets reservats

Et tornaré a somiar

Avui et tornaré a somiar
Tornaré a ser al teu costat
No serà com ahir
Ni com el somni de cada nit...

Avui et somiaré com demà.

I serà demà...
Un demà al teu costat

On no t.hagi de somiar

Tots els drets reservats

Pluja

I què seria un cel sense plors...?

Com un cor que batega amb la inercia,
que no coneix l.emoció del vertígen al galop...

Temps d'aprendre

Ara que m'has ensenyat
A desaprendre
(A desaprendre'm)
A ser verge en sensacions
I principiant en emocions...
Deixa'm, ara, descobrir-me
(Descobrir-te)
Sense ordre ni premisses
Ara...
Sense pressa ni certeses
Deixa'm viure l'harmonia
del caòtic concert de la vida

Deixa'm, ara, (des)cobrir-me
a aquest nou món que ara em mira
amb ulls de poeta somiador
Que em vesteix
Que em despulla
Que -de sobte- em torna fulla
Tremolosa...

ventejant-me amb sensacions
de la solfa del joglar

que em recita
l'estimar...

Tots els drets reservats

He estat al teu costat

He estat al teu costat
T'he olorat
T'he tocat...
Crec que ja ho havia fet abans
O potser ho vaig somiar
Una nit
Un dia
O potser, tota una vida
Qui sap...

Però avui sé del cert
que he estat al teu recer
A refugi dels vells temps...
T'he olorat
T'he tocat

I m'has besat...
Com no ho havies fet abans.

Com no t'havia somiat abans...

Tots els drets reservats 

 

Harvest moon

No es compra ni es lloga, l'amor
Com no es compra ni es lloga, la lluna
que es dona -blanca i nua-
i no tria qui l'adula..

https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=3oJDd6QPmXs