Tindrà color el teu silenci?
Potser sí.
I serà blanc
aquest silenci rebregat a l'albada
entre llençols de nuvolades
amb renúncia a ser escampades
O potser grisós
aquest que se t'arrapa al cos
quan t'abraces cap cot al buit
i et doblegues sobre tu
amb la humitat d'embolcall als ulls
Qui sap si té color roent,
vermell candent -d'infant perdut-
cremant amb plor la solitud...
No ho sé...
Diga'm tu.
Tu que saps el matís exacte
de la nuesa silenciosa
que ens va estrènyer durant hores
fent-nos un
en la quietud...
Diga'm tu
el to exacte d'aquesta mudesa
que m'escanya
i no el puc veure...
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada