no em refereixo, només, a que ets a qui primer veig
en aquell dolç instant entre l'ara i l'inconscient.
No...
Si et dic que ets en cada despertar
és molt més que obrir els ulls i mirar
després d'insomnis insolents
o de nits serenes sota els estels
I trobar-te...
Quan ja no hi ets.
No. No és això...
Vull dir que en formes part, com la vulnerabilitat de l.infant
quan acaba d.arribar
En la tendresa més humil
En la carícia més honesta
En cada batec de vida que frisa per explorar
el precipici al seu davant
Vull dir que ets present en la rebeldia adolescent
En la que tot ho vol
En la que tot ho pot
En la que no entén d'adults solemnes
ni d'un "no" sense arguments
Si et dic que ets en el meu despertar
vull dir que ets present en el meu moment
en la maduresa q avança -amb el pas ferm i el cap alçat-
En la nena a voltes
En la jove a estones
En la dona que ara sóc i en totes les que ja no són
Però tu hi ets, present. Potser més ara, que ja no ets.
Ets en el meu despertar...
En cada despertar
de tants dies
que t.he somiat...
© Sònia R. Pérez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada