dimecres, 11 de març de 2015

En el meu te

I quan menys et vull pensar
et passeges pel meu cap
Hi dones voltes
a totes hores...

Amor, no estàs cansat de tant caminar ?
Perquè a mi, m'has esgotat...

I en el meu intent de tot buidar,
de silenciar les passes del teu parlar
i d'obviar la lluna que ens va gronxar
apareixes...
del no res,
penjant del cel -un cop més-
en els anisos del meu te

I -a pleret-
en faig glopets
Per gronxar tot el teu ser
i bressolar-te en el meu cel

que de flassada
hi tinc estels...

Sònia R. Pérez (Dona d'aigua)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada