dimarts, 17 de març de 2015

Si un dia perdo el cap

Si un dia
jo perdés el cap
i en un atac de vanitat
et digués que sóc poeta
No em facis cas...
Agafa'm de la mà
i torna'm del més enllà
Fins aquell dia -potser llunyà-
que ens vam sorprendre,
despertant...
Recordes?
Aquell dia
jo vaig ser incapaç
de plasmar en un paper en blanc
tanta bellesa al meu davant
I a hores d'ara
-quan encara m'ho demanes-
a mi se m'esgarrifa la pell,
se'm neguen els ulls
tremola
aquest cos menut...
O potser ets tu qui em tremola a dins
I em torno pàl.lida
Full en blanc
I en la nuesa
segueixo esperant
que siguis tu el poema
que m'ompli de gargots

I ser poeta del cap perdut
Que traspua versos

Del seu cos nu...

© Nía Murtal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada