dimarts, 28 d’abril del 2015

Si me abres

No dejes restos de mí
guardados en la nevera
por si un día -sediento y con ganas-
tus labios me reclamaran.

Si me abres
bébeme entera.
Y vuelve a abrirme mañana
otra vez...

O no me abras.

Que la ambrosía merece un gourmet
y no un sediento de puro placer.

© Nía Murtal


Nits


Hi ha nits que són més nits.
Més fosques, més denses, més fredes..
Hi ha nits sense un senyal,
sense una guia per trobar
un somni d.embolcall.

Hi ha nits que són més nits.
Sense una mà que m.ajudi a gronxar
aquest món desconsolat

que sense llum

no pot rodar.


© Nía Murtal
 

dilluns, 27 d’abril del 2015

Llocs


Hi ha llocs que no tenen nom
ni coordenades,
que no existeixen en els mapes.
Llocs que hi vas, amb el cor,
sense rutes ni guions.

I quan tornes -no saps com-
ets tu qui ha perdut el nord,
en un indret
que ara té un nom concret
escrit amb bolígraf vermell,
-com les coses importants,
amb lletra gran i remarcat-

Al mapa de la pell

I a la ruta
dels sentiments...

© Nía Murtal
 


dimarts, 21 d’abril del 2015

Feliz ?

Solemos presuponer que la gente alegre es feliz. Sonríen. Sonríen siempre, o casi todo el tiempo. Y brillan, como si no existiera el dolor, con el cuerpo recubierto por chispeantes e inocentes bengalitas a modo de remedio acupuntor. Incluso sonríen cuando lloran. Sus labios ya han tomado esa curvatura en su forma y ni la tristeza los deforma.

Él, en cambio, tenía la tristeza integrada. Hasta cuando sonreía le traicionaba la amargura asomada al borde de su mirada. No obstante, sé que en aquel momento fue tremendamente feliz: a pesar de que su mirar seguía acomodado en el cielo de su oscuridad, cruzó por él una estrella. Una hermosa estrella fugaz...
Quizá su halo todavía sigue brillando por dentro y no es infeliz, su tristeza. Quizá sea sólo presupuesta...

© nía Murtal

dilluns, 20 d’abril del 2015

Només voldría

Només voldría, aquesta nit, 
una mà.
Potser la teva,
i que volgués agafar la meva.
I una plàcida carícia a la galta
o el seu palmell
per reposar-la.

Només voldría, aquesta nit,
una mà.
Potser la teva -cansada d'acaronar
capvespres desencisats-
I ser moixaina a s'horabaixa
d'una mà -potser enyorada-
de pell, 
d'ànima,
d'estels...

I d'albades

sense anhels.

© Nía Murtal

dissabte, 18 d’abril del 2015

Haré ver que no te veo

Haré ver que no te veo
mientras lleve puesto el sombrero.
Si la sonrisa me delatara
al saberme en tu mirada,
házme un guiño.
Uno de esos...

Y que tiemble hasta el sombrero
de tu prisa

por mi beso.

© Nía Murtal

dijous, 16 d’abril del 2015

Caminet

M'has regalat un caminet
senzill, bell i planer,
una mica com ets tu:
de somrís espontani
que floreja
als llavis.

M'has regalat un caminet
per anar com més m'agrada
sense témer a les burxades:
Descalça, nua i serena,
amb l'esperança a l'horitzó
que tu m'apropes amb carícies
fent ginesta de bardisses.

M'has regalat un caminet.

I un T'estimo.
Pur i net...

© Nía Murtal


Rules

Infringiste las normas:
entraste sin permiso y en horario intempestivo.


Y la sanción la pago yo.

Por ponerle normas
al corazón...


© Nía Murtal

dissabte, 11 d’abril del 2015

Insomni

En nits com aquesta, en què els estels es tornen pensaments voleiant per la foscor, em vens al cap. I t'instal.les allà, al costat buit on sempre hi tinc un espai -com fet a mida- perquè tu hi puguis entrar.

I em pregunto si estarem compartint insomni, si també voleio pel teu cap. O si ho fan les paraules que tens desades esperant ser alliberades. Potser ja no. Potser està tot barrejat amb la resta del teu caos, o tot perdut en el teu trasllat del sofà al teu matalàs.

M'agradaria que em trobéssis, entre el desordre, com si fos una antiga poesia que feia temps que no llegíes, i al llegir-me hagis trobat també les ulleres que no sabíes on eren. Perquè m'agradaria que em llegissis lletra a lletra, sencera, clara i netament, sentir els teus ulls al meu interior desxifrant els batecs del cor, com el poema sense lletres que vam desxifrar en nits d'estrelles.

En nits com aquesta, no sé ben bé si trobar la postura, o si he de perdre la compostura.

Em temo que si et sento dins el meu cos, aquest insomni serà molt dolç...  Però saps? No vull, només, un insomni dolç. 

Vull despertar. I al teu costat,
saber que puc tornar a somiar.

©Nía Murtal


Paral.lel

Potser caminem en para.lel
i encara no ho sabem...

Potser estem fent el mateix recorregut
-separadament junts-
Amb ulls oberts

Amb sentits clucs
Per trobar-nos, un demà,
-o un ara
o qui sap quan...-

Potser serà quan ja sabrem
que podem fer dels paral.lels
un únic coincident

I amb ulls clucs
i sentits oberts

convergir en l'avançar

del sentit de l'estimar.



©Nía Murtal

divendres, 10 d’abril del 2015

Recuerdos

(...) La he visto frente al lago esta mañana, recostada en el cerezo. Tenía los ojos de un rojo enfurecido. La maldita alergia -me ha dicho-.
Es cierto. El polen inunda el agua cristalina en primavera y hasta puede teñir las lágrimas, en mañanas como esta. Yo he visto resbalar por las mejillas auténticas lágrimas amarillas.
Aunque diría que ése rojizo tendía más a otra tonalidad: a rojo recuerdo...

De lo que no estoy seguro es si el recuerdo se le había metido en el ojo o si ya lo llevaba dentro y ahora florecía en llanto primaveral, como queriendo tintar de excusa su triste mirar (...)

©Nía Murtal


dimarts, 7 d’abril del 2015

Com neix l'amor?


A vegades, l'ànima està inflada
-com prenyada de dolor crescut-
I esclata...
Trenca aigües cap endins
inundant d'un mar salat
el silenci, potser d'anys.

I -d'un part natural- dóna a llum
un nounat
que trenca el plor aferrant-se
a la vida
guarint profundes ferides.

I diuen que, a vegades,
aquest fill nascut del dolor
creix dins el pit,
enxampla el cor,
s'escampa al món...

Un nadó, fill del dolor,

Posem-li de nom: Amor...

©Nía Murtal
 

Encendré estels

Sé que el cel se t'ha tornat esquerp,
que ja no et pica l'ullet quan te'l mires
enfilada al teu terrat -que ara és un soterrat-
en les nits que el cor batega fort, que ara sents
a un altre lloc.

Sé que avui la nit és fosca,
-la més fosca que potser recordes-
que la lluna avui no és lluna,
és la boca del teu pou, que ara mires
des del fons.

Sé que jo, no hi puc fer res...
Tan sols encendre per a tu estels
i fer brillar el trosset de cel

que avui mires

amb ulls inerts...

©Nía Murtal

El nostre ball


I just quan s’acaba la festa,
comença el nostre ball:
L’improvitzat.

On les pells són instruments
orquestrats per la tempesta
que desperta als nostres peus

I ens xopa l’interior

Musicant els nostres cors...

©Nía Murtal
 

divendres, 3 d’abril del 2015

Turista somiador

- Pot haver res millor que aquest moment?

- El millor no és obrir aquests porticons, ni cridar com t'estimo al món. El millor no és aquest moment, ni tan sols l'amor que ens hem fet, ni el que ens farà després. No...
El millor de tot això és com has obert el teu cor, de bat a bat, i m'has convidat a entrar... El millor, amor, és que aquest turista somiador ha tocat de peus a terra després de volar per quimeres, i ha aterrat al teu costat buscant la teva mà, per emprendre el viatge més fascinant: submergir-nos a les profunditats i de les pells fer el nostre cel, on s'aterra per tocar els estels...

©Nía Murtal

Santa

Yo, que de Santa tengo poco
que los pasos me los salto
los capuchinos, me los bebo
y de morado visto el pecado
que te apresuras en desnudarlo
Yo, que maldigo todo lo impuesto
que soy más de cerrar que de abrir heridas
De sangrar p'adentro
De llorar sonriendo
Que la sopa, pa'l verano
y el gazpacho se me antoja en vaqueros
con las campanadas de febrero

Yo, que florezco en septiembre y la primavera
me detiene...

Aquí me tienes.
Haciendo torrijas ahora -porqué tú me dices que toca-
Pausadas y sin prisas

Aquí me tienes...
Floreciendo
con más premura que el cerezo de Neruda.
Riéndome a carcajadas de los años marcados
en nuestras patas de gallo
brindando contigo por lo vivido, con azúcar,
canela y vino


Recuperándo(nos)
de lo perdido...


©Nía Murtal

Runes

Disculpa el desordre
estic de trasllat
Farem el te en vas
i les pastes, de glaç

No sé on és la mel
tampoc els estels,
ni sé a quina capsa
hi vaig desar l'ànima

Disculpa el desordre...
-també el del meu cap-
Farem el te en vas.
Que la tassa té pols

De les runes

Del cor

©Nía Murtal