A vegades, l'ànima està inflada
-com prenyada de dolor crescut-
I esclata...
Trenca aigües cap endins
inundant d'un mar salat
el silenci, potser d'anys.
-com prenyada de dolor crescut-
I esclata...
Trenca aigües cap endins
inundant d'un mar salat
el silenci, potser d'anys.
I -d'un part natural- dóna a llum
un nounat
que trenca el plor aferrant-se
a la vida
guarint profundes ferides.
I diuen que, a vegades,
aquest fill nascut del dolor
creix dins el pit,
enxampla el cor,
s'escampa al món...
Un nadó, fill del dolor,
Posem-li de nom: Amor...
©Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada