dimarts, 7 d’abril de 2015

Encendré estels

Sé que el cel se t'ha tornat esquerp,
que ja no et pica l'ullet quan te'l mires
enfilada al teu terrat -que ara és un soterrat-
en les nits que el cor batega fort, que ara sents
a un altre lloc.

Sé que avui la nit és fosca,
-la més fosca que potser recordes-
que la lluna avui no és lluna,
és la boca del teu pou, que ara mires
des del fons.

Sé que jo, no hi puc fer res...
Tan sols encendre per a tu estels
i fer brillar el trosset de cel

que avui mires

amb ulls inerts...

©Nía Murtal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada