dissabte, 11 d’abril de 2015

Insomni

En nits com aquesta, en què els estels es tornen pensaments voleiant per la foscor, em vens al cap. I t'instal.les allà, al costat buit on sempre hi tinc un espai -com fet a mida- perquè tu hi puguis entrar.

I em pregunto si estarem compartint insomni, si també voleio pel teu cap. O si ho fan les paraules que tens desades esperant ser alliberades. Potser ja no. Potser està tot barrejat amb la resta del teu caos, o tot perdut en el teu trasllat del sofà al teu matalàs.

M'agradaria que em trobéssis, entre el desordre, com si fos una antiga poesia que feia temps que no llegíes, i al llegir-me hagis trobat també les ulleres que no sabíes on eren. Perquè m'agradaria que em llegissis lletra a lletra, sencera, clara i netament, sentir els teus ulls al meu interior desxifrant els batecs del cor, com el poema sense lletres que vam desxifrar en nits d'estrelles.

En nits com aquesta, no sé ben bé si trobar la postura, o si he de perdre la compostura.

Em temo que si et sento dins el meu cos, aquest insomni serà molt dolç...  Però saps? No vull, només, un insomni dolç. 

Vull despertar. I al teu costat,
saber que puc tornar a somiar.

©Nía Murtal


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada