Només voldría, aquesta nit,
una mà.
Potser la teva,
i que volgués agafar la meva.
I una plàcida carícia a la galta
o el seu palmell
per reposar-la.
Només voldría, aquesta nit,
una mà.
Potser la teva -cansada d'acaronar
capvespres desencisats-
I ser moixaina a s'horabaixa
d'una mà -potser enyorada-
de pell,
d'ànima,
d'estels...
I d'albades
sense anhels.
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada