dilluns, 20 d’abril de 2015

Només voldría

Només voldría, aquesta nit, 
una mà.
Potser la teva,
i que volgués agafar la meva.
I una plàcida carícia a la galta
o el seu palmell
per reposar-la.

Només voldría, aquesta nit,
una mà.
Potser la teva -cansada d'acaronar
capvespres desencisats-
I ser moixaina a s'horabaixa
d'una mà -potser enyorada-
de pell, 
d'ànima,
d'estels...

I d'albades

sense anhels.

© Nía Murtal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada