Potser caminem en para.lel
i encara no ho sabem...
Potser estem fent el mateix recorregut
-separadament junts-
Amb ulls oberts
Amb sentits clucs
Per trobar-nos, un demà,
-o un ara
o qui sap quan...-
Potser serà quan ja sabrem
que podem fer dels paral.lels
un únic coincident
I amb ulls clucs
i sentits oberts
convergir en l'avançar
del sentit de l'estimar.
©Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada