No és la teva boca, sedegosa,
ni els teus llavis, que ni em toquen
És com t'embeus tot el meu nom
Com l'abraces, lletra a lletra,
com l'aculls entre pauses sense alè
conscient que no en calmarà la set.
I em faig cos en l'alenada
de la boca que avui em clama
Que a petites mossegades
m'esvaeix...
I em torna aigua
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada