I aquell encaix de mans
amb mirades ressonants
va ser el pròleg d'una història
on dits, canells
i palmells
començaren a jugar
a ser escriptors de cossos blancs.
I fent l'amor d'un sol encaix
amb guspires a les mans
Un pròleg sense epíleg.
Una història
sense final...
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada