dijous, 7 de maig de 2015

Encaix de mans

I aquell encaix de mans
amb mirades ressonants
va ser el pròleg d'una història
on dits, canells
i palmells
començaren a jugar
a ser escriptors de cossos blancs.

I fent l'amor d'un sol encaix
amb guspires a les mans

Un pròleg sense epíleg.

Una història
sense final...

© Nía Murtal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada