(...) A casa seva s'hi accedia per mar. A la majoria de llocs especials no s'hi arriba amb facilitat -em va dir-.
Tampoc s'hi entrava per la porta. Perquè als interiors més nobles estan oberts a tothom però no hi sap entrar qualsevol.
I hi vaig entrar. Com qui entra dins un cor -obert, de bat a bat- amb les parpelles closes. A les fosques...
I els que es creien especials, els d'ulls oberts i estels al cap, encara s'ho miren des de dalt cercant dreceres per entrar: pensant que enlairar-se vol dir volar, que mirar és veure, que sentir és escoltar... que per fer l'amor s'ha entrar dins un cos.
Al bell mig del seu oceà, només s.hi arriba anant a peu pla... Són així, els llocs especials.
© Nía Murtal
Tampoc s'hi entrava per la porta. Perquè als interiors més nobles estan oberts a tothom però no hi sap entrar qualsevol.
I hi vaig entrar. Com qui entra dins un cor -obert, de bat a bat- amb les parpelles closes. A les fosques...
I els que es creien especials, els d'ulls oberts i estels al cap, encara s'ho miren des de dalt cercant dreceres per entrar: pensant que enlairar-se vol dir volar, que mirar és veure, que sentir és escoltar... que per fer l'amor s'ha entrar dins un cos.
Al bell mig del seu oceà, només s.hi arriba anant a peu pla... Són així, els llocs especials.
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada