dilluns, 29 de juny de 2015

Desconegut

El què no ha vist mai ningú,
el teu jo més profund,
la teva petita pacel.la -tancada i secreta-
desconeguda fins i tot pels coneguts
Això és el que més m'agrada de tu.

Això...
I descobrir-me al teu costat
mostrant-te el jo més amagat
mentre la resta ni s.imagina

el motiu
del teu somriure.

©Nía Murtal

divendres, 26 de juny de 2015

Risa


Ojalá te dé la risa,
la que descompone
la que duele en la barriga y no cabe
en tus mejillas.
Ojalá...
Ojalá llores de placer.

Y que el sollozo te pille conmigo
y carcajee el gemido

en mi ombligo.

© Nía Murtal
 
 

divendres, 19 de juny de 2015

Desaparezo

Soy efímera, entre tus brazos.
Desaparezco en tu piel
Fugaz...

Y es ahí
que me sé inmortal.

© Nía Murtal

Carícia

No sé l'inici de la ferida.
I és que, a vegades, l'important no és l'origen
si no el final...
I la ferida s'acaba allà:
en la carícia del teu mirar.


I aquest inici
sí és important...


© Nía Murtal

dijous, 18 de juny de 2015

Lluita

N'hi ha que lluiten contra tothom.
I llavors, se senten perdedors
d'una guerra
contra ells sols...

© Nía Murtal

dimarts, 16 de juny de 2015

Fins sempre, amic...

Fa tres anys, amb el teu admirable sentit del humor, vas demanar-me un poema . Vaig dir-te que no l’escriuria, perquè estava segura que mai arribaria aquest dia.

Fa sis mesos ens varen dir sis mesos... No ens ho vam creure. Com tu tampoc ho vas fer. Perquè, no !! Perquè vas dir un clar i rotund NO des del primer dia, i vas decidir anar a per totes. Valent, lluitador, no com sempre sinó més que mai... alliçonant-nos a tots: a aquells qui ens crèiem que en sabíem tant de la vida vam aprendre que érem uns ignorants, uns ximples egoistes que ens queixàvem per absurditats... 

Avui, la trucada que mai volíem que arribés... 

Fa una setmana parlàvem, entre ironies i melangies, de mals d’amors i de remeis pel mal de cor. Mal de cor... On són ara les paraules, les esperances ?? I el teu somriure ?? Ens els han robat... i no sabem trobar el remei que apedaci aquests batecs, ni les paraules que harmonitzin aquests sanglots per musicar-te melodies i compensar tot el què ens has donat.

I ara, som nosaltres que diem NO !! No has marxat... Fa dies que se’t van endur un braç, i una espatlla, i tu seguies amb nosaltres, amb tot l’humor i energia que amagava el teu dolor... Per molt que avui s’enduguin el teu cos, tu seguiràs als nostres cors, perquè tota la llum que ens has deixat, mai ningú se la podrà emportar.

Entre pensaments que s’humitegen i preguntes a l’Univers, entre el per què de tanta injustícia i el sentit d’aquesta vida, entre records de joventut i les bones estones d’adults... què podem dir, més que gràcies, per aquests anys entre nosaltres?

Has guanyat, Didac. Marxes sent el vencedor, no en tinguis cap dubte... perquè l’amor sempre guanya. I ens has deixat tant amor que, malgrat tot, el Monstre se sap perdedor !!

Disculpa’m, amic, però no tinc versos per fer el teu poema. No el sé fer. Però sé que, com Neruda, el què vols és que el què t’estimes, segueixi viu. I entre tots farem que des d’allà, tu somriguis al mirar...

T’estimem, sempre.

TU

Per alguns, una tassa
per altres, un cafè
pels somiadors, un viatge
i per mi...
TU


© Nía Murtal

divendres, 12 de juny de 2015

Petit pensament

Hace tanto que eres nube
que temo que bajes un día
y me inunde
la llovizna.

© Nía Murtal


dimarts, 2 de juny de 2015

Amanece

Amanece.
Maldigo el despertador,
los efectos del café, del baile,
del vino...
Y a éste corazón que se anticipa a la razón,
que responde por impulso
que me empuja a caer del mundo.
Y te maldigo.

Entonces, te miro.
Olvido la canción que aún resuena en mi cabeza
y conviertes resaca en poema

Y bendigo
Lo inconscientes que somos, a veces,
las horas ganadas al tiempo
y los instantes que olvidamos
que nos hemos desayunado el festivo

que se ha hecho tarde
que pierdo el tren, la cordura
y la cabeza...

Y que me gusta
andar sin ellas !!

© Nía Murtal