Vaig arribar tard...
La música s'havia acabat.
La sala buida de gent i plena, encara,
de la màgia del qui sent.
En la penombra, la brillantor,
la clau de sol arran de cor.
La nota absent vagant, perduda,
i el pensament abatut, assegut,
esperant que el proper tren
el dugui a un nou concert...
Vaig arribar tard.
Massa tard -vaig pensar-
El meu tren es va aturar
just allà,
on s'asseia el teu pensar.
Just a temps...
Per començar
el nostre concert.
©Nía Murtal
La música s'havia acabat.
La sala buida de gent i plena, encara,
de la màgia del qui sent.
En la penombra, la brillantor,
la clau de sol arran de cor.
La nota absent vagant, perduda,
i el pensament abatut, assegut,
esperant que el proper tren
el dugui a un nou concert...
Vaig arribar tard.
Massa tard -vaig pensar-
El meu tren es va aturar
just allà,
on s'asseia el teu pensar.
Just a temps...
Per començar
el nostre concert.
©Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada