A les fosques
Avui farem de les nostres...
En la fosca
endevina la meva boca
que emmudirà
per la teva
allà
on el gemec udola
on el sospir mori de gola.
Les mans seguiran l'instint
de revifar el cos de l'oblit
fins trobar aquells botons
que descordin les passions
deixant els desigs lliures
d'uns pits
que s'esgarrifen
on respiren les carícies.
No obris els ulls
Que ara vaig per tu...
Per la teva pell nua
marcaré les humitats
que en la fosca
m'has deixat.
I m'ompliré de la teva
resseguint amb la llengua
els petons de la innocència
que abans
han fet camí,
de la galta
fins el pit,
del clatell
fins al terra
on ja ens espera
l'embriaguesa...
Amb els ulls tancats
em buidaré tota
dins la teva fosca
Per omplir-me de tu
Sencera.
Tota jo.
Els dos buits
plens dels dos...
En la foscor
Fent-nos l'amor...
© Nía Murtal
Tots els drets del text reservats
És un cop més d'admirar la capacitat literària que tens per vessar la pluja de la sensibilitat, que concentràs. Un cop més admiro aquest do i amb ell la possibilitat de transmetre sensacions que freguen els sentits quan llegeixes el poema,
ResponEliminaGràcies per les teves paraules, i per deixar que t'amari aquesta pluja. Una abraçada de cor
ResponElimina