He brodat la lluna amb fil de mar
I l'he cosit al cel
al costat del nostre estel.
Potser ara no la veuràs...
Sé que tens pressa per somiar
i trobar dins les parpelles
els llavis que avui t'han parlat
i amb tendresa
t'han enllaçat.
Però demà encara hi serà...
M'ha promès que no marxarà
Fins que tu
l'hagis mirat...
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada