Nía Murtal: Aniversari

dilluns, 7 de setembre del 2015

Aniversari

No vull que m'esborrin cap arruga, no vull oblidar cap record, vull recordar-ho tot, sense dolor.
No vull callar-me cap T'estimo, ni demanar que m'aculli el teu cor. No vull haver de dir SÍ, si el que em ve de gust és el NO, i no vull demanar perdó si tu no entens el meu NO.
No vull sentir cap odi, ni cap recunia, però acceptaré que tu me'l puguis tenir.. potser és el preu de la renúncia a voler agradar a tothom, però jo no vull ser com tu vols.
No vull jutjar-te, jo no he fet les teves passes. Tu pots fer-ho, si vols... ni tan sols vull jutjar això.
No vull motxilles dels altres, però sí vull alleugerir-les, sempre que sigui possible...
No vull premis ni aplaudiments, ni cap èxit passatger. Només vull ser, i deixar ser, no capficar-me amb els demés, que ja en tinc prou amb mi mateixa per fer-me més imperfecte.
No vull superficialitat, vull sentir en profunditat : plorar sorra, riure mars i crear oasis de benestar de cada fet que em fa vibrar.
No vull promeses, ni eternes ni fugisseres, ni esperar, ni no esperar... vull fluir amb la tempesta, i amb la calma del meu mar...

I tot això que sembla fàcil, ho he après durant aquest temps. 45 anys donen per més, segurament, però tindré 45 més per aprendre el què no he après.

No sé ni qui ni què vindrà després, però ara sé els què hi sou, i el què és... i no ho canviaria per res.

Gràcies, a tots per ser-hi... i per ser com sou !!!

https://youtu.be/UVUwqxuDb9A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Et dedico un pensament

Eterns són els pensaments cap a la persona estimada, i eterna és la lluita per a ser al seu costat. “Només tu“ hauria de ser la frase destinada al nostre amor, sentiment que acaronarà tota la nostra pell en llegir aquest recull de poemes, o més ben dit, de sensacions. La recerca de l’amor desconegut, aquell que sabem que existeix i sentim, però que no tenim; el trobar aquella parella que extreu de nosaltres tot sentiment, el neguit per la separació de qui ens ho ha donat tot, i a qui perdonaríem tot només per aquell sentiment que ens fa sentir plens de força per aconseguir-lo, i també febles... en veure que necessitem el calor de l’ésser estimat. Pensaments que trobarem en cada una de les paraules de l’autora, que sonaran com lletra d’una cançó romàntica a les nostres oïdes i sentiments que farem nostres i ens duran a pensar en aquella persona que estimem o hem estimat. Són les paraules que sentim i mai surten de la nostra boca perquè l’amor ens deixa sense parla, però que l’autora posa en coneixement per a recordar que existeixen, i que el seu ordre i musicalitat ens ajuden a poder recordar el que hem compartit, gaudim o sentirem amb el nostre gran amor. Amb aquestes lletres, ordenades, fluides, orquestrades, descobrim que un sentiment que no podem explicar agafa forma escrita i ens permet volar, seguint el ritme expert del què hauria de moure el món: l’Amor, aquell únic i noble sentiment que perdona, que oblida i que ho entrega tot. Gaudiu, sentiu i estimeu amb aquesta partitura dels sentiments." (Pròleg -Jordi Mas Font)

Musicant Paraules (Recull de poemes)

Quan llegeixo una poesia m’agrada la sensació de percebre entre paraules l’espai blanc en el que està escrita, de la mateixa manera que la música ben interpretada respira entre notes el silenci que la sustenta. “Musicant Paraules” és un llibre que té molt que veure amb la música i el silenci. Cada persona d’aquest planeta, en la seva petitesa espacial, perdut entre milions de galàxies, és un cúmul d’experiències i aprenentatges únics lligats als seus pensaments, sentiments i emocions més profunds. Tots ells narren la nostra historia i al mateix temps la nostra grandesa espiritual, en un personal llibre que ens van oferir en blanc al néixer, la nostra ànima. La Sònia sap mostrar, matisant amb paraules precises i adequades, i amb un ritme pausat, el transfons de la seva ànima madura, nítida i silenciosa. El llibre que tenim al davant no pot ser llegit doncs només amb el cap perquè ha estat escrit amb el cor. Si obrim el cor, les paraules de la Sònia ens conduiran a la percepció del seu mon interior, on contemplarem un paisatge de sobtada sensibilitat. Crec que res més puc afegir al que ha de ser experimentat per un mateix; “Musicant Paraules” ens revelarà la resta. (Pròleg -Eduard Gil)