dilluns, 28 de setembre del 2015

Equilibri


Recordes quan vas deixar de necessitar les rodetes de la bici?
Equilibri. Les vas deixar de necessitar perquè vas saber trobar l'equilibri necessari per seguir endavant.

Així és la vida, amor meu... deixem de necessitar rodetes constantment. Algunes les perdem pel camí, prematurament, quan encara no havíem après a rodar sense elles... quan passa, ens aturem per por caure. O pitjor encara: Quedem a terra estabornits quan les perdem sense previ avís. I com costa recuperar les forces per intentar aixecar-nos i seguir !! Però ho fas. A poc a poc, t'equilibres un altre cop. Sense suport. Amb por a perdre més coses, però amb la certesa que no estàs sola...

D'altres, les treiem, voluntàriament. Perquè no ens serveixen per res. Ens havíem acostumat tant a dur-les que quan mirem el camí que hem fet ens adonem que ens fan més nosa que servei. I et diran que ets boig per anar sense rodes, que cauràs i no et podràs aixecar !! Però tu, no facis cas... ara ja saps equilibrar-te, sense por, escoltant el cor.

I les rodetes que s'espatllen... aquestes, et doldrà tant apartar-les!! Malgrat que un dia ja no et serviran, t'hauran ajudant tant, haureu fet tan camí junts que no entendràs perquè les has de deixar anar... I les treuràs, amb les teves pròpies mans. I ploraràs... ploraràs molt. I no hi ha recanvi ni artesà capaç de reparar el mal, ni les rodetes, ni el teu dol. I creuràs que mai més podràs rodar sense elles, sabent-les al teu costat malgrat ja no t'ajudin a avançar. Però, saps? Aquestes sempre seran amb tu, desades en un racó, en el millor racó del teu cor. I sentiràs que en cada pedalada, et donen una alenada. Que en cada nova pujada, són amb tu, posan-te el vent a favor perquè no caiguis un altre cop...

I així, equilibrat, sabràs agrair-li a la vida el que t'ha près, el què has perdut... i allò que tu no has volgut. I quan miris enrera, podràs somriure. Perquè malgrat les dificultats hauràs sabut arribar allà on tu volíes anar. Sense rodetes de salvació, però amb la mà oberta per acollir a qui amb tu vulgui fer camí, sense por a trontollar quan trobis pedres al davant.

Sense rodetes, amb molt d'amor... I com a guia, el teu cor.

© Nía Murtal
Recull inèdit "Converses amb tu"
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada