dijous, 29 d’octubre de 2015

Petit pensament

Érem desastres oposats... 
fins que vàrem xocar

© Nía Murtal

Si pogués

Si pogués amb les meves mans
desfer el nus que t'ofega
i obrir pas a la ofrena,
ompliria de nou el teu buit
amb la grana del somrís
per veure't

-de nou- florir.

© Nía Murtal

Petits pensaments

- Com pots estar-ne tan segura??
- Jo mai dubto d'un calfred...

© Nía Murtal

Petits pensaments

Toco el cel i faig bassals...
Els teus ulls m'han mirat !!


© Nía Murtal

Petits pensaments

M'hipnotitza aquesta pluja
Em recorda al foc...

I a la cadència dels teus petons

© Nía Murtal

N'hi ha que arriben així

N'hi ha que arriben així
En el misteri de la nit
fent pessigolles al sentir
Suaument -com una ploma
t'acarona mentre vola-
En silenci i de puntetes
obrint petites escletxes
per on entra un raig de lluna

quan ja la creies perduda

N'hi ha que arriben així...
En el misteri de la nit
et xiuxiuegen albades
amb les ales restaurades
I de sobte et veus volar
descobrint noves contrades
per un cosmos ancestral

i ja res torna a ser igual

N'hi ha, sí...
Arriben així

I molt abans d'haver arribat
les ànimes ja s'han trobat

I en silenci

Estimat...

© Nía Murtal

Petits pensaments

Escribiremos nuestra historia -dijo-

Y nos vivimos...



© Nía Murtal

El meu sac

Fa dies que me'l miro
Ell, que era ple fins a vessar
Ell, que mai es podia buidar...
El veig dèbil
i aflaquit
Pesa menys
i està més prim

Fa dies que me'l miro
I ell em diu que està esgotat

El meu sac de donar...

Què puc fer
per fer-te gran??

© Nía Murtal

dimecres, 21 d’octubre de 2015

Xopa'm

No m'amenacis amb quatre gotes.
A mi xopa'm...

Fins fer-me ona.

© Nía Murtal


Ell

Recordes l'àngel de qui et vaig parlar?
Et vaig dir que el sentia venir
per bressolar-me algunes nits
Per salvar me de la tempesta
Que es desperta
-I em desperta-
quan sóc un cos a la deriva
i el meu cor
no em fa de illa

Però, saps?
Et vaig mentir...

No era un àngel a qui sentia

Era Ell
que estava venint...

El meu somni

el va intuir.

© Nía Murtal


dimarts, 13 d’octubre de 2015

Nostàlgia

Acluco els ulls assaborint el sol
d'aquest capvespre,
la carícia tardorenca que em porta
la nostra essència

I l'absència...

Acluco els ulls assaborint el te, la paraula
I el silenci
de les pauses...

I la nostàlgia:
En el te, en les paraules
En el silenci

I en les pauses...

A les parpelles, a la llengua
A les mans

I als finestrals...

En cadascun dels meus actes:
Nostàlgia

Tinc nostàlgia

de nosaltres...


© Nía Murtal

Vuelo

No me arrastra cualquier viento.
Pero si tu me soplas, yo


me vuelo...

© Nía Murtal

Puertas

Hay puertas con cartel de "empujar"
Hay otras con cartel de "tirar"
Y yo me suelo golpear...
Será que no acato a escritos colgados
Que no creo en puertas
ni en mundos cerrados
Que a mi me gusta pasar
sin una orden
y sin forzar...

Que a mi me gusta volar
sin detenerme

Ante un cristal

© Nía Murtal
Imatge: Lucas Nielsen

Hasta el final

Me queda tanto por delante...
-y tanta piel por andarte-
que a veces temo no llegar
O perderme antes
O peor aún:
Llegar(te) tarde.

Y voy dejando migajas de poesía

Migajas para contar(te)
que no pienso regresar
mientras haya posibilidad

De llegar(te)

Hasta el final...

© Nía Murtal
Imatge: Hassan Türker

Por

Com formigueta, construeixes basses
-amb el perill d'ofegar-te-
per salvar-te de les riuades

Però hi ha tsunamis devastadors
que t'arrosseguen -sense esperances-
No hi ha salvació...
Només hi ha por.

No és por a la mort...


És por al batec

del propi cor.

© Nía Murtal
Imatge: Anton Surkov

No quiero gritar

Grita si me necesitas -dijo-

Pero yo no quiero gritar...

Quiero que leas mis labios, así
-cerquita de mi voz-
que pongas letra a la canción
que suena en mi interior
ahogada por la razón

Que yo no quiero gritar...

Si acaso susurrar
un "gracias"

Por estar...

© Nía Murtal

Temblar

Si esta noche me vieras temblar
No es por frío
Ni es por miedo

Son tus brazos
que templan anhelos


Y justo ahí

Tiemblan mis pétalos

© Nía Murtal
Imatge: Ar Nau

dijous, 1 d’octubre de 2015

Plou

A vegades plouen records
I es fan bassals d'absències...

© Nía Murtal


Quan arribis

Quan arribis
no et semblarà el mateix lloc
Ha canviat.
Fa fred, fa pluja,
fa tardor...
Una mica així com jo:
Tampoc sóc al mateix lloc
Tinc fred
i a vegades ploc...

Però no marxis si no hi sóc.

Vindré.
Et prometo que vindré.
Canviarem pluja per sol
Fred per escalfor

I nosaltres

Serem el lloc.



© Nía Murtal

Emergency

Era una emergencia.
Besar su sonrisa, la única salida...

Y me salvé.


© Nía Murtal