Érem desastres oposats...
fins que vàrem xocar
© Nía Murtal
Petit recull de lletres, escrits i poemes que brollen des del cor... perquè, com l'aigua, les paraules ens purifiquen, ens acullen, ens xopen i ens ericen. Pura vida, la vida sentida...
dijous, 29 d’octubre del 2015
Si pogués
Si pogués amb les meves mans
desfer el nus que t'ofega
i obrir pas a la ofrena,
ompliria de nou el teu buit
amb la grana del somrís
per veure't
-de nou- florir.
© Nía Murtal
desfer el nus que t'ofega
i obrir pas a la ofrena,
ompliria de nou el teu buit
amb la grana del somrís
per veure't
-de nou- florir.
© Nía Murtal
N'hi ha que arriben així
N'hi ha que arriben així
En el misteri de la nit
fent pessigolles al sentir
Suaument -com una ploma
t'acarona mentre vola-
En silenci i de puntetes
obrint petites escletxes
per on entra un raig de lluna
quan ja la creies perduda
N'hi ha que arriben així...
En el misteri de la nit
et xiuxiuegen albades
amb les ales restaurades
I de sobte et veus volar
descobrint noves contrades
per un cosmos ancestral
i ja res torna a ser igual
N'hi ha, sí...
Arriben així
I molt abans d'haver arribat
les ànimes ja s'han trobat
I en silenci
Estimat...
© Nía Murtal
En el misteri de la nit
fent pessigolles al sentir
Suaument -com una ploma
t'acarona mentre vola-
En silenci i de puntetes
obrint petites escletxes
per on entra un raig de lluna
quan ja la creies perduda
N'hi ha que arriben així...
En el misteri de la nit
et xiuxiuegen albades
amb les ales restaurades
I de sobte et veus volar
descobrint noves contrades
per un cosmos ancestral
i ja res torna a ser igual
N'hi ha, sí...
Arriben així
I molt abans d'haver arribat
les ànimes ja s'han trobat
I en silenci
Estimat...
© Nía Murtal
El meu sac
Fa dies que me'l miro
Ell, que era ple fins a vessar
Ell, que mai es podia buidar...
El veig dèbil
i aflaquit
Pesa menys
i està més prim
Fa dies que me'l miro
I ell em diu que està esgotat
El meu sac de donar...
Què puc fer
per fer-te gran??
© Nía Murtal
Ell, que era ple fins a vessar
Ell, que mai es podia buidar...
El veig dèbil
i aflaquit
Pesa menys
i està més prim
Fa dies que me'l miro
I ell em diu que està esgotat
El meu sac de donar...
Què puc fer
per fer-te gran??
© Nía Murtal
dimecres, 21 d’octubre del 2015
Ell
Recordes l'àngel de qui et vaig parlar?
Et vaig dir que el sentia venir
per bressolar-me algunes nits
Per salvar me de la tempesta
Que es desperta
-I em desperta-
quan sóc un cos a la deriva
i el meu cor
no em fa de illa
Però, saps?
Et vaig mentir...
No era un àngel a qui sentia
Era Ell
que estava venint...
El meu somni
el va intuir.
© Nía Murtal
Et vaig dir que el sentia venir
per bressolar-me algunes nits
Per salvar me de la tempesta
Que es desperta
-I em desperta-
quan sóc un cos a la deriva
i el meu cor
no em fa de illa
Però, saps?
Et vaig mentir...
No era un àngel a qui sentia
Era Ell
que estava venint...
El meu somni
el va intuir.
© Nía Murtal
dimarts, 13 d’octubre del 2015
Nostàlgia
Acluco els ulls assaborint el sol
© Nía Murtal
d'aquest capvespre,
la carícia tardorenca que em porta
la nostra essència
I l'absència...
Acluco els ulls assaborint el te, la paraula
I el silenci
de les pauses...
I la nostàlgia:
En el te, en les paraules
En el silenci
I en les pauses...
A les parpelles, a la llengua
A les mans
I als finestrals...
En cadascun dels meus actes:
Nostàlgia
Tinc nostàlgia
de nosaltres...
la carícia tardorenca que em porta
la nostra essència
I l'absència...
Acluco els ulls assaborint el te, la paraula
I el silenci
de les pauses...
I la nostàlgia:
En el te, en les paraules
En el silenci
I en les pauses...
A les parpelles, a la llengua
A les mans
I als finestrals...
En cadascun dels meus actes:
Nostàlgia
Tinc nostàlgia
de nosaltres...
© Nía Murtal
Puertas
Hay puertas con cartel de "empujar"
Hay otras con cartel de "tirar"
Y yo me suelo golpear...
Será que no acato a escritos colgados
Que no creo en puertas
ni en mundos cerrados
Que a mi me gusta pasar
sin una orden
y sin forzar...
Que a mi me gusta volar
sin detenerme
Ante un cristal
© Nía Murtal
Imatge: Lucas Nielsen
Hay otras con cartel de "tirar"
Y yo me suelo golpear...
Será que no acato a escritos colgados
Que no creo en puertas
ni en mundos cerrados
Que a mi me gusta pasar
sin una orden
y sin forzar...
Que a mi me gusta volar
sin detenerme
Ante un cristal
© Nía Murtal
Imatge: Lucas Nielsen
Hasta el final
Me queda tanto por delante...
-y tanta piel por andarte-
que a veces temo no llegar
O perderme antes
O peor aún:
Llegar(te) tarde.
Y voy dejando migajas de poesía
Migajas para contar(te)
que no pienso regresar
mientras haya posibilidad
De llegar(te)
Hasta el final...
© Nía Murtal
Imatge: Hassan Türker
-y tanta piel por andarte-
que a veces temo no llegar
O perderme antes
O peor aún:
Llegar(te) tarde.
Y voy dejando migajas de poesía
Migajas para contar(te)
que no pienso regresar
mientras haya posibilidad
De llegar(te)
Hasta el final...
© Nía Murtal
Imatge: Hassan Türker
Por
Com formigueta, construeixes basses
-amb el perill d'ofegar-te-
per salvar-te de les riuades
Però hi ha tsunamis devastadors
que t'arrosseguen -sense esperances-
No hi ha salvació...
Només hi ha por.
No és por a la mort...
És por al batec
del propi cor.
© Nía Murtal
Imatge: Anton Surkov
-amb el perill d'ofegar-te-
per salvar-te de les riuades
Però hi ha tsunamis devastadors
que t'arrosseguen -sense esperances-
No hi ha salvació...
Només hi ha por.
No és por a la mort...
És por al batec
del propi cor.
© Nía Murtal
Imatge: Anton Surkov
No quiero gritar
Grita si me necesitas -dijo-
Pero yo no quiero gritar...
Quiero que leas mis labios, así
-cerquita de mi voz-
que pongas letra a la canción
que suena en mi interior
ahogada por la razón
Que yo no quiero gritar...
Si acaso susurrar
un "gracias"
Por estar...
© Nía Murtal
Pero yo no quiero gritar...
Quiero que leas mis labios, así
-cerquita de mi voz-
que pongas letra a la canción
que suena en mi interior
ahogada por la razón
Que yo no quiero gritar...
Si acaso susurrar
un "gracias"
Por estar...
© Nía Murtal
Temblar
Si esta noche me vieras temblar
No es por frío
Ni es por miedo
Son tus brazos
que templan anhelos
Y justo ahí
Tiemblan mis pétalos
© Nía Murtal
Imatge: Ar Nau
No es por frío
Ni es por miedo
Son tus brazos
que templan anhelos
Y justo ahí
Tiemblan mis pétalos
© Nía Murtal
Imatge: Ar Nau
dijous, 1 d’octubre del 2015
Quan arribis
Quan arribis
no et semblarà el mateix lloc
Ha canviat.
Fa fred, fa pluja,
fa tardor...
Una mica així com jo:
Tampoc sóc al mateix lloc
Tinc fred
i a vegades ploc...
Però no marxis si no hi sóc.
Vindré.
Et prometo que vindré.
Canviarem pluja per sol
Fred per escalfor
I nosaltres
Serem el lloc.
© Nía Murtal
no et semblarà el mateix lloc
Ha canviat.
Fa fred, fa pluja,
fa tardor...
Una mica així com jo:
Tampoc sóc al mateix lloc
Tinc fred
i a vegades ploc...
Però no marxis si no hi sóc.
Vindré.
Et prometo que vindré.
Canviarem pluja per sol
Fred per escalfor
I nosaltres
Serem el lloc.
© Nía Murtal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)