dijous, 26 de novembre del 2015

Cau el verb


"Apamar: mesurar a pams."

I quan el pam és la teva mà
ja no amida
només transita...

El verb cau
sobre meu cos
en perfecta conjunció:

El nexe

entre tu i jo.

© Nía Murtal
 

Ell...

Em baixa la lluna
quan jo no tinc cel...



I encara et preguntes
per què ell??

© Nía Murtal

Photo: © Final Toto
The Dreamer

Vine...

Tu ets el "vine"
que em fa quedar....

© Nía Murtal

Compartimos antojo

Tuvimos el mismo antojo
Del mismo dulce
A la misma vez...

Y las bocas
Se hicieron miel...

© Nía Murtal

Petit pensament

Jo crec que tu ets un estel.
També brillen
I fan olor


a la teva pell...

© Nía Murtal


Sota l'ala d'un barret

Sota l'ala d'un barret
van fent via els pensaments
Que la boira també és flonja
i es desfà entre les mans
abans que l'hagis tocat
El fred roman, s'arrapa al cos,
i tu el què vols és escalfor:
escolar-te a frec de dit
al voltant del seu melic,
rodolar fins caure
fer via a l'aire...
que la caiguda també és flonja
i en ella no hi ha cap boira
S'ha desfet...


Sota l'ala d'un barret

amb el frec d'un pensament

© Nía Murtal

Amor al Art


Els artesans tenen el cor a les mans:
fent caricies bateguen art.

Ells tenien el cor als ulls:
Es feien art en cada esguard

A cop de cor

Es feien l'amor


© Nía Murtal

Quan passa un àngel

Ha passat un àngel
que volia aturar el món
fer callar les veus en off
I sentir
els nostres cors

Ha passat un àngel
que no gosava batre les ales
per no pertorbar el moment
I sentir
les nostres pells...

parlant-se

plenament...

© Nía Murtal

Petit pensament

Nomes t'havia de tastar...
Però em vas enamorar

I em vaig beure la ciutat

© Nía Murtal

Entra-hi...

Pots entrar-hi
-sense fer soroll

i descalç-
Recorre'm de dalt a baix


A mi...

I als meus vorals

© Nía Murtal

Petita


Hi ha dies que sóc tan petita
que puc viure entre unes mans
-les teves-
Dies que no encaixo dins el món
-aquest-
I els teus palmells

Són l'univers

© Nía Murtal
 

Sóc fulla

A vegades
em torno fulla
i se m.enduu el vent

El meu caure
és una dansa
On tu ets tardor...

Del meu morir

Neixem tots dos

© Nía Murtal

Laberitns

No hi ha portes ni forrellats
als laberints de l'estimar

El misteri: trobar el camí...
I trobar-lo, no és sortir

És entrar

en l'infinit...

© Nía Murtal

Construyendo

Cada cita tiene un lugar;
un bar, una plaza,
una estación
La primera, además, tiene un don;
tiene magia, tiene duende
y emoción...
Pasó el tiempo y ahora estás
en aquel mismo lugar, reflejado
en el mismo suelo inundado de recuerdos
Has llegado -sin saber cómo-
en el intento de ordenar los pasos
de tu historia sobre el asfalto
Y aunque hubo otras citas
y otros lugares
solo en este existe el temblor
que derrumba lo anterior
Y ahora empiezas, con el mundo
del revés -y ese don del primerizo
que te acerca a lo divino-

Cogiendo ruinas con las manos
-aún temblando-

Y construyendo

tu nuevo asfalto

© Nía Murtal

Petit pensament

Ningú sap qui ets
Però, jo

Et guardo...

© Nía Murtal

Barrots

De res serveixen les ales
si quan la gabia es torna ocell
de les pors n'ets presoner


Els pitjors barrots: els invisibles


Aquells murs que ens posa la ment
que no ens deixa ser l'ocell
de vol lliure
de cor valent...

I que del terra

en fa el seu cel

© Nía Murtal

Pinta'm

Si tu em pintes jo em dissolc...

© Nía Murtal

Llegeix-me

Tothom pot llegir el què escric
Però només els teus dits

Saben el què dic...

© Nía Murtal

Diluvi a la ciutat

Diluviava a la ciutat
Alguns es protegien amb paraigües negres
Ell el duia tancat...

Ja s'havia mullat

Creuant la pluja de l'estimar

© Nía Murtal

Un diumenge del mes d'agost

Era un diumenge
del mes d'agost

Només recordava això...

Diu que olorava a vi bo
I a castanyes vora el foc

I no era boig....

Era un preludi de tardor
que desfullava el seu cor

S'ho enduia tot...

Descubrir-la va ser la mort
de tants estius sense escalfor

Només recordava això...

Diu que va néixer un mes d'agost
-quan la va veure-

I feia olor

a vi bo

© Nía Murtal

A crear !!

Que tenim un univers per inventar,
la màgia al nostre abast
I moltes,
moltes ganes

de crear...

© Nía Murtal