Se m'esquerda la innocència
amb el pas del vent
del sol
i del dol
I també
amb el frec del bes
de les espatlles
i de les natges...
que no em volen innocent
i m'esquerden
l'enteniment...
© Nía Murtal
Petit recull de lletres, escrits i poemes que brollen des del cor... perquè, com l'aigua, les paraules ens purifiquen, ens acullen, ens xopen i ens ericen. Pura vida, la vida sentida...
dijous, 28 de gener del 2016
Mot nu
La calma
es mou tan sols citant-la
com s'eriça el mot
quan toca el meu cos
En silenci
escriu aquesta mà cercant la teva
quan la treva ofega i la lluna és prou lluna
per saber-me ben nua
Oportú
m'arriba el mot nu que em fa de flassada
quan s'eriça la calma i el temps és prou temps
per saber-te un expert
En passar lliurement
pel meu pensament
© Nía Murtal
es mou tan sols citant-la
com s'eriça el mot
quan toca el meu cos
En silenci
escriu aquesta mà cercant la teva
quan la treva ofega i la lluna és prou lluna
per saber-me ben nua
Oportú
m'arriba el mot nu que em fa de flassada
quan s'eriça la calma i el temps és prou temps
per saber-te un expert
En passar lliurement
pel meu pensament
© Nía Murtal
dijous, 21 de gener del 2016
Pasa...
La de rocío, la del río
la que colma el vaso
y la que asusta al gato
La que resbala, la que cala
la que horada en la roca
y la que sumando, logra
La que bebemos, la que anhelamos
la que nos cae sin avisarnos
y la que amenaza con salvarnos
Y cabemos todos, en una gota...
Pasa.
Que hoy
estoy sola
©Nía Murtal
la que colma el vaso
y la que asusta al gato
La que resbala, la que cala
la que horada en la roca
y la que sumando, logra
La que bebemos, la que anhelamos
la que nos cae sin avisarnos
y la que amenaza con salvarnos
Y cabemos todos, en una gota...
Pasa.
Que hoy
estoy sola
©Nía Murtal
Time to dream
Després de tants anys intentant construir-me
arribes tu i em provoques esquerdes
Em trenques esquemes
Em tires a terra
i vas posant nom a les totes les pedres
que intactes
posem en filera...
Construint el camí
de noves quimeres
© Nía Murtal
Time to dream
arribes tu i em provoques esquerdes
Em trenques esquemes
Em tires a terra
i vas posant nom a les totes les pedres
que intactes
posem en filera...
Construint el camí
de noves quimeres
© Nía Murtal
Time to dream
Balles...?
Des que vam convertir la cuina en sala de ball
les carbasses busquen contes
On es balli descalç
© Nía Murtal
les carbasses busquen contes
On es balli descalç
© Nía Murtal
Volem?
Que
sí, que estic als núvols més hores de les que em passo caminant. I és
que quan baixo, em canso... aquí abaix faig equilibris constants. I
caure de la corda fluixa fa més mal que fer-ho des de dalt.
A mi m'agrada volar. Quan em canso de tants sospirs els recullo amb les mans, tanco els ulls i em deixo anar. El vent de cara fa esborrar, o això em diu Benedetti sempre que em sent sospirar quan he pintat un mal traç...
I ara que just poso un peu a terra, em trobo amb un cel ras i un núvol estès al terrat. Però jo no el vull amb pinces i aturat, no. Jo el vull veure passejant, com la poesia que em retallo del cor i m'enganxo als pantalons per recórrer la ciutat...
I prefereixo pensar que no m'estàs
mirant el cul. Prefereixo pensar que t'has trobat amb un vers ennuvolat a
la butxaca dels texans que, de reüll, t'ha fet volar...
Bon dia... volem??
Bon dia... volem??
©Nía Murtal
Sóc copa
Quan creia que era tassa
vaig caure
i vaig vessar-me
Esmicolada,
recollint-ne els bocinets
del vidre jo em vaig refer
I restaurada
vas dir-me a cau de boca:
M'agrades quan ets copa
Vull beure't
Gota
a
gota...
© Nía Murtal
vaig caure
i vaig vessar-me
Esmicolada,
recollint-ne els bocinets
del vidre jo em vaig refer
I restaurada
vas dir-me a cau de boca:
M'agrades quan ets copa
Vull beure't
Gota
a
gota...
© Nía Murtal
Màgia
Quan el meu fill era molt petit, em va preguntar: Mami, què s'ha d'estudiar per ser Rei Mag?
Tu ja ets Mag -vaig dir-li-. Tu, i en Pau, i l'Oriol... i tots els nens i nenes del món. Per ser Reis, només us cal créixer. I per ser veritables Reis Mags, només heu de fer-vos grans sense deixar de ser mai els nens que sou ara... Així, i només així, arribareu a ser els autèntics Reis de la Màgia.
M'agradaria que, per més difícil que ens ho posin, no deixem mai de veure la vida amb ulls d'infant...
Seguim l'estel, amor !!!
https://m.youtube.com/watch?v=EICGZq1w6Sg&feature=youtube_gdata_player
Tu ja ets Mag -vaig dir-li-. Tu, i en Pau, i l'Oriol... i tots els nens i nenes del món. Per ser Reis, només us cal créixer. I per ser veritables Reis Mags, només heu de fer-vos grans sense deixar de ser mai els nens que sou ara... Així, i només així, arribareu a ser els autèntics Reis de la Màgia.
M'agradaria que, per més difícil que ens ho posin, no deixem mai de veure la vida amb ulls d'infant...
Seguim l'estel, amor !!!
https://m.youtube.com/watch?v=EICGZq1w6Sg&feature=youtube_gdata_player
Melodies
Hi ha melodies que són com les teves mans:
em segueixen acaronant quan els músics ja han marxat...
© Nía Murtal
https://m.youtube.com/watch?v=j8e0fBlvEMQ&feature=youtube_gdata_player
em segueixen acaronant quan els músics ja han marxat...
© Nía Murtal
https://m.youtube.com/watch?v=j8e0fBlvEMQ&feature=youtube_gdata_player
Plou
Aquesta pluja estava prevista.
La que ens nega, és la imprevista...
La sobtada
Que ens cau a dintre.
© Nía Murtal
La que ens nega, és la imprevista...
La sobtada
Que ens cau a dintre.
© Nía Murtal
Les pors
Les pors
les vaig deixar dalt d'una escala
I
ara
baixo
graons
lleugera
Amb el teu batec
A la meva esquena.
© Nía Murtal
les vaig deixar dalt d'una escala
I
ara
baixo
graons
lleugera
Amb el teu batec
A la meva esquena.
© Nía Murtal
Aprendre
Intento
recuperar els moments desats als calaixets del cor i trobar una paraula
que resumeixi el meu any, asssaborint el nou dia i amb un cafè a les
mans. Me'n passen moltes pel davant, però n'hi ha una que batega amb més
dolçor, amb menys enyor, amb més tendresa, i que s'atura al meu davant,
com papallona reposant la calma al voral de la meva tassa. I somric...
Ja la tinc!!
APRENENTATGE.
He après
de la família, fins i tot de la que tinc massa lluny i no puc abraçar
tant com voldria. He après dels amics, dels que s'hi queden a viure,
dels escollits, dels passatgers, dels que s'hi acosten una estona i
d'aquells que han marxat per sempre però que les seves lliçons són
tatuatges al meu cor... (Didac, gràcies)
He après de les llàgrimes tant com dels somriures, he après del
cansament tant com de les carícies, he après de l'amargor tant com de la
dolçor...
He après de la constància i de la disbauxa, de pau
en solitud i de la pau compartida, de la mà atansada i de la que ha
deixat anar-me, de l'entrega incondional i la que s'entrega amb
condicions...
He après de l'Amor, de les ànimes, del vers i de
l'univers. De les distàncies inabastables, dels abismes entre deu
centímetres, del plaer de tocar el cel i de navegar quan no hi ha mar...
He après a ressorgir després d'ofegar-me en un sospir, a treure el cap fins sortir de l'aigua i a respirar com una humana...
(Si un dia tornés a l'aigua, m'agradaria tornar a trobar-te per ensenyar-te a navegar-me...)
Aprenentatge, estimats.
Us desitjo un nou any ple d'aprenentatges... i que trobeu la vostra calma.
A tots, i a tot, gràcies per ensenyar-me !!!
© Nía Murtal
Corbes
Que seria més senzill guiar-me pel cap
Anar en linia recta i pel camí més curt.
Però a mi m'agraden les corbes
I al meu cor
els camins perduts
Aquells que sempre
Em porten a tu...
© Nía Murtal
Anar en linia recta i pel camí més curt.
Però a mi m'agraden les corbes
I al meu cor
els camins perduts
Aquells que sempre
Em porten a tu...
© Nía Murtal
Albada
A aquesta albada
li estan sortint ales...
Ales blanques -a punt de neu-
I és que el sol en sap de batre
i de fer les nits ben clares...
A l'albada li han crescut ales
I així volen
les nostàlgies
© Nía Murtal
li estan sortint ales...
Ales blanques -a punt de neu-
I és que el sol en sap de batre
i de fer les nits ben clares...
A l'albada li han crescut ales
I així volen
les nostàlgies
© Nía Murtal
De defectes i virtuds...
- I estimar-te, seria un defecte o una virtud?
- Seria valentia...
- T'estimo.
© Nía Murtal
Imatge: © Paul Croes
- Seria valentia...
- T'estimo.
© Nía Murtal
Imatge: © Paul Croes
dilluns, 11 de gener del 2016
Roba estesa
Hi ha roba estesa al terrat...
Roba que clama humitats
esperant el sol per ballar
I jo...
Jo clamo el nostre ball
-humida
i estesa-
Al terrat de les certeses
© Nía Murtal
Roba que clama humitats
esperant el sol per ballar
I jo...
Jo clamo el nostre ball
-humida
i estesa-
Al terrat de les certeses
© Nía Murtal
Pinta'm
Perquè enlloc de despullar-me
Tu em vesteixes de colors...
I no és això fer-nos l'amor?
© Nía Murtal
Tu em vesteixes de colors...
I no és això fer-nos l'amor?
© Nía Murtal
Eternitat
Se'ns escolava el temps entre les pells
-com ho fa l'aigua entre les mans-
Però cada instant
Era un diluvi d'eternitat...
© Nía Murtal
-com ho fa l'aigua entre les mans-
Però cada instant
Era un diluvi d'eternitat...
© Nía Murtal
llegar
Cuánto anduve para nunca llegar...
Y sin embargo
para poderte alcanzar
solo me tuve que parar.
© Nía Murtal
Imatge: ©David Keochkerian
Y sin embargo
para poderte alcanzar
solo me tuve que parar.
© Nía Murtal
Imatge: ©David Keochkerian
Santa Gloria
I parlen de gràcia i eternitat...
Què sabran ells d'infinitud
si no han fet l'amor amb tu?
© Nía Murtal
Què sabran ells d'infinitud
si no han fet l'amor amb tu?
© Nía Murtal
Foc
Perquè aquella nit jo era un foc encès
i enlloc d'apagar-me
vas preferir cremar-te
Per això...
no vull tornar a l'aigua!
© Nía Murtal
i enlloc d'apagar-me
vas preferir cremar-te
Per això...
no vull tornar a l'aigua!
© Nía Murtal
Impacient
En una cosa sóc impacient:
mossego els caramels !!!
I ara -aquí-
acabo de descobrir
que també em mossego els dits
mossego els caramels !!!
I ara -aquí-
acabo de descobrir
que també em mossego els dits
quan t'estic veient venir...
© Nía Murtal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)