M'esquerdo

Se m'esquerda la innocència
amb el pas del vent
del sol
i del dol

I també
amb el frec del bes
de les espatlles
i de les natges...

que no em volen innocent
i m'esquerden

l'enteniment...

© Nía Murtal

Enboira'm

M'humitejes...
sense tocar-me

© Nía Murtal

Mot nu

La calma
es mou tan sols citant-la
com s'eriça el mot
quan toca el meu cos

En silenci
escriu aquesta mà cercant la teva
quan la treva ofega i la lluna és prou lluna
per saber-me ben nua

Oportú
m'arriba el mot nu que em fa de flassada
quan s'eriça la calma i el temps és prou temps
per saber-te un expert

En passar lliurement

pel meu pensament

© Nía Murtal

Crispetes

Menja'm!!
Fins treure'm els colors...

©Nía Murtal

 

No rules

L'Univers creant rengleres
I nosaltres...

trencant les regles

© Nía Murtal

El mot nu

Vens...
em despulles el vers
i queda el mot pur:

                             TU.

© Nía Murtal
Imatge: © Cristiana Gasparotto

...

Avui.

       (poema en construcció)

                                            ...

Guerra

Proclamo la pau.
I aquí em tens signant la guerra

amb petons sobre l'esquena...

© Nía Murtal

Certesa

Arribes
em treus els somnis de les mans
I amb les teves

em fas certesa...

© Nía Murtal

Pasa...

La de rocío, la del río
la que colma el vaso
y la que asusta al gato

La que resbala, la que cala
la que horada en la roca
y la que sumando, logra

La que bebemos, la que anhelamos
la que nos cae sin avisarnos
y la que amenaza con salvarnos

Y cabemos todos, en una gota...

Pasa.

Que hoy
estoy sola

©Nía Murtal

 

Perill

"Corba perillosa"
I vas decidir accelerar

Pel plaer de relliscar...

© Nía Murtal

Mans buides

D'aquestes mans buides
disposades a omplir-se

Brollen carícies...

© Nía Murtal

Time to dream

Després de tants anys intentant construir-me
arribes tu i em provoques esquerdes
Em trenques esquemes
Em tires a terra
i vas posant nom a les totes les pedres
que intactes
posem en filera...

Construint el camí

de noves quimeres

© Nía Murtal
Time to dream

Balles...?

Des que vam convertir la cuina en sala de ball
les carbasses busquen contes

On es balli descalç

© Nía Murtal

Volem?

Que sí, que estic als núvols més hores de les que em passo caminant. I és que quan baixo, em canso... aquí abaix faig equilibris constants. I caure de la corda fluixa fa més mal que fer-ho des de dalt.

A mi m'agrada volar. Quan em canso de tants sospirs els recullo amb les mans, tanco els ulls i em deixo anar. El vent de cara fa esborrar, o això em diu Benedetti sempre que em sent sospirar quan he pintat un mal traç...

I ara que just poso un peu a terra, em trobo amb un cel ras i un núvol estès al terrat. Però jo no el vull amb pinces i aturat, no. Jo el vull veure passejant, com la poesia que em retallo del cor i m'enganxo als pantalons per recórrer la ciutat...

I prefereixo pensar que no m'estàs mirant el cul. Prefereixo pensar que t'has trobat amb un vers ennuvolat a la butxaca dels texans que, de reüll, t'ha fet volar...

Bon dia... volem?? 

©Nía Murtal

Mira'm

En realitat, l'abric no és aquesta manta.
El què m'escalfa

és la teva mirada...

© Nía Murtal

Toquem...

Quan et toco
despareixo
I al mateix temps

Ens fem eterns...

© Nía Murtal

Sóc copa

Quan creia que era tassa
vaig caure
i vaig vessar-me

Esmicolada,
recollint-ne els bocinets
del vidre jo em vaig refer

I restaurada
vas dir-me a cau de boca:
M'agrades quan ets copa

Vull beure't

Gota

a

gota...

© Nía Murtal

Màgia

Quan el meu fill era molt petit, em va preguntar: Mami, què s'ha d'estudiar per ser Rei Mag?

Tu ja ets Mag -vaig dir-li-. Tu, i en Pau, i l'Oriol... i tots els nens i nenes del món. Per ser Reis, només us cal créixer. I per ser veritables Reis Mags, només heu de fer-vos grans sense deixar de ser mai els nens que sou ara... Així, i només així, arribareu a ser els autèntics Reis de la Màgia.

M'agradaria que, per més difícil que ens ho posin, no deixem mai de veure la vida amb ulls d'infant...
 
Seguim l'estel, amor !!! 

https://m.youtube.com/watch?v=EICGZq1w6Sg&feature=youtube_gdata_player 

Melodies

Hi ha melodies que són com les teves mans:
em segueixen acaronant quan els músics ja han marxat...

© Nía Murtal

https://m.youtube.com/watch?v=j8e0fBlvEMQ&feature=youtube_gdata_player

Plou

Aquesta pluja estava prevista.
La que ens nega, és la imprevista...

La sobtada

Que ens cau a dintre.

© Nía Murtal

 

Les pors

Les pors
les vaig deixar dalt d'una escala

I
  ara
     baixo
          graons
                lleugera

Amb el teu batec
A la meva esquena.

© Nía Murtal

Sedientos

En aquel desierto
sediento de pasos
nos bebimos

hasta borrarnos...

©Nía Murtal

Bon dia !!

Obrir els ulls
Un raig del sol
El primer cafè...

I saber que hi ets.

© Nía Murtal

Aprendre

Intento recuperar els moments desats als calaixets del cor i trobar una paraula que resumeixi el meu any, asssaborint el nou dia i amb un cafè a les mans. Me'n passen moltes pel davant, però n'hi ha una que batega amb més dolçor, amb menys enyor, amb més tendresa, i que s'atura al meu davant, com papallona reposant la calma al voral de la meva tassa. I somric... Ja la tinc!!

APRENENTATGE.

He après de la família, fins i tot de la que tinc massa lluny i no puc abraçar tant com voldria. He après dels amics, dels que s'hi queden a viure, dels escollits, dels passatgers, dels que s'hi acosten una estona i d'aquells que han marxat per sempre però que les seves lliçons són tatuatges al meu cor... (Didac, gràcies)

He après de les llàgrimes tant com dels somriures, he après del cansament tant com de les carícies, he après de l'amargor tant com de la dolçor...

He après de la constància i de la disbauxa, de pau en solitud i de la pau compartida, de la mà atansada i de la que ha deixat anar-me, de l'entrega incondional i la que s'entrega amb condicions...

He après de l'Amor, de les ànimes, del vers i de l'univers. De les distàncies inabastables, dels abismes entre deu centímetres, del plaer de tocar el cel i de navegar quan no hi ha mar...

He après a ressorgir després d'ofegar-me en un sospir, a treure el cap fins sortir de l'aigua i a respirar com una humana...

(Si un dia tornés a l'aigua, m'agradaria tornar a trobar-te per ensenyar-te a navegar-me...)

Aprenentatge, estimats.

Us desitjo un nou any ple d'aprenentatges... i que trobeu la vostra calma.

A tots, i a tot, gràcies per ensenyar-me !!!

© Nía Murtal

 

Escolta...

Potser, la vida, només t'està dient que et canviïs de sabates....

©Nía Murtal

Corbes

Que seria més senzill guiar-me pel cap
Anar en linia recta i pel camí més curt.

Però a mi m'agraden les corbes
I al meu cor
els camins perduts

Aquells que sempre

Em porten a tu...

© Nía Murtal

Què demanes?

Ja no demano desitjos
Demano un estel...

Aquest !!!!

©Nía Murtal

Tenim cita

Tenim cita amb el dijous
I diu que serà de luxe...

Posa't guapo !!!

© Nía Murtal

Albada

A aquesta albada
li estan sortint ales...
Ales blanques -a punt de neu-
I és que el sol en sap de batre
i de fer les nits ben clares...

A l'albada li han crescut ales
I així volen

les nostàlgies

© Nía Murtal

 

De defectes i virtuds...

- I estimar-te, seria un defecte o una virtud?
- Seria valentia...
- T'estimo.

© Nía Murtal
Imatge: © Paul Croes

Roba estesa

Hi ha roba estesa al terrat...
Roba que clama humitats
esperant el sol per ballar

I jo...
Jo clamo el nostre ball
-humida
i estesa-

Al terrat de les certeses

© Nía Murtal

Pinta'm

Perquè enlloc de despullar-me
Tu em vesteixes de colors...

I no és això fer-nos l'amor?

© Nía Murtal

Eternitat

Se'ns escolava el temps entre les pells
-com ho fa l'aigua entre les mans-
Però cada instant

Era un diluvi d'eternitat...

© Nía Murtal

llegar

Cuánto anduve para nunca llegar...
Y sin embargo
para poderte alcanzar

solo me tuve que parar.

© Nía Murtal
Imatge: ©David Keochkerian

 

Santa Gloria

I parlen de gràcia i eternitat...

Què sabran ells d'infinitud
si no han fet l'amor amb tu?

© Nía Murtal

Foc

Perquè aquella nit jo era un foc encès
i enlloc d'apagar-me
vas preferir cremar-te

Per això...

no vull tornar a l'aigua!

© Nía Murtal

Impacient

En una cosa sóc impacient:
mossego els caramels !!!

I ara -aquí-
acabo de descobrir
que també em mossego els dits

quan t'estic veient venir...

© Nía Murtal

 

Tremolo

I jo
-que detestava l'hivern-
ara tremolo a pler

A l'abric de la seva pell

© Nía Murtal

Benvingut

Va ser una benvinguda
en un petó de comiat
I el tren

va marxar...

© Nía Murtal