La poesia és curativa. És pura vida.
Avui m'agradaria que ho fos molt més i que arribés a tota la gent no la
veu enlloc, als infants que han oblidat somriure massa aviat, als que
no tindran més oportunitats...
M'agradaria que aquest món tan malaltís
trobés entre les lletres la humanitat que el pot salvar
Ningú pot sentir el meu plor
Ningú escolta la meva angoixa
Ningú en sap més de por
que qui als seus braços duu la ombra
d'una flor de cirerer
arrancada de soca-rel
que es marceix pel patiment
Ningú
Menys tu.
Tu...
Que saps que aquest cor que ara et gronxa
volent ser cançó de bressol
sanglota grinyols de malson
Ningú
Menys un...
I què injust que siguis tu.
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada