Que dins el túnel perdo el senyal
quan trobo les teves mans,
que es fa la llum
quan ensopego amb els teus ulls
Que el vagó em reserva
un seient a la teva esquerra
allà on batega la remor del tren
La remor del tren...
i el convenciment
que aquest amor
romandrà en el temps
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada