divendres, 27 de maig del 2016

No poso punts

No poso punts
ni als principis, ni als finals
ni als poemes, ni a la vida
ni a la butxaca descosida

I diran
que se m'escapen les monedes
les lletres
i els meus dies
per no voler cosir
les ferides del sentir

Però a mi
no em curen les sutures...

A mi em cura la poesia
els batecs a cor obert,
les llepades
els somriures...
I els silencis amb olor

emmarcats

en un petó



© Nía Murtal

dilluns, 23 de maig del 2016

Lluna plena


Em pregunto
Si les paraules que lliuro al vent
arriben allà a dalt
Si les agafes
i les guardes
i et va omplint la meva fragància

Em pregunto
Si quan et miro bella i plena
a tu et pesa el meu buidar
i en realitat
estàs a punt d' esclatar

Em pregunto
Com t' ho fas per plorar...

Si el teu plor és el teu minvar

En silenci

fins

marxar...

© Nía Murtal

Protegir-me


Absurd és protegir-me
I donar l' esquena al món
Si el què em crema ets tu per dintre

I qui em mira

És el record...

©Nía Murtal

Valentía


Valentía
Es temblar por el seísmo que me provoca tu boca
Aferrarme a tu cuerpo como única salvación

Y correr el riesgo

de derrumbarnos los dos

© Nía Murtal

Aculla'm

(···) I quan em cansi de caminar-te
Aculla'm

I fes-me fulla

© Nía Murtal

Maridatge de fotografia i poesia

Durant el nostre pas per aquesta vida coincidim constantment amb persones que, d'una manera o d'una altra, provoquen petites reaccions químiques en el nostre univers particular.

Coincidir amb la Pilar Mateo just ara fa dos anys, ha provocat de forma natural i espontània una fusió de partícules insignificants, que han transcendit més enllà de l'espai i el temps.

Perquè enteneu el què us estic dient, us convidem a aquesta exposició, fruit de la química i de la màgia que es genera quan els cors vibren en la mateixa freqüència.


Primavera'm

La primavera comença
quan tu em toques...


Quan em sobra la roba

I s'humitegen les hores



© Nía Murtal

Primavera

La verdor s'esvera
i els blaus fan una festa

quan dos núvols es festegen


©Nía Murtal

 

Plou

Dies que al món li falten peus
I li sobren ales...

© Nía Murtal

Respirar-te


Sortir de l'aigua
canviar brànquies per pulmons
i respirar-te
no és cap renúncia al meu món

És llibertat

per estimar-te.

© Nía Murtal
 

Escletxa


Escletxa i llum sempre s'acaben trobant
I quan ho fan
l'encaix és tan perfecte

que cap lluna gosa a malmetre

la perfecció del seu renéixer.

© Nía Murtal
"Motivo de hojas" G. O'Keeffe
 

Fer-nos mar

Precipites sobre mi
i esclata l'espectacle


de fer-nos mar


un dins l'altre


 

#NíaMurtal #sommar

No-retorn

Mentre la vida va i ve sense pretext
nosaltres viatgem en paral·lel


en direcció

al no-retorn.

© Nía Murtal

El plan es...


El plan es
recorrer todas la líneas
perdernos en recovecos
y saltarnos los semaforos
sin soltarnos de la mano.
Subirnos a la noria de nuevo
olvidarnos de que hay suelo,
de que tenemos pies
y alzar el vuelo otra vez.

El plan es
hacer de turista.
Recorrernos toda la piel
hasta gastarnos de placer

aunque (nos) sepamos de memoria
cada ángulo

de nuestra historia.

© Nía Murtal
 

Una ploma


M'agrada
Quan em treus tota la roba
i d'àngel només queda una ploma
Quan volem
fins travessar els límits del bé
i li fem ganyotes al cel

I després
ens escapem...

per encendre'ns sota la pell

© Nía Murtal
 

De quin color...?


Un dia, vaig preguntar a un pintor:
-De quin color em pintaríes si fos l'amor?
I ell em va dir:
-L'amor no té un color precís.

I va pintar-me d'amor infinit...

©Nía Murtal
 

Des de tu


Hi ha un dia que tot canvia
una data que ens deixa marca
Però jo sóc un desastre
i no tinc un dia exacte...

Jo tinc un des de tu
que va remoure les aigües
perquè obrís les meves ales

Canviar mar per llibertat
I fins a tu

Poder volar...

© Nía Murtal
 

Udoles

El teu udol és un poema escrit a l'aire, quan et venç la vida i del coratge en fas paraules. Quan a Bach no li queden melodies i la il.lusio és una cortina de fum que et mira de cua d'ull.
Quan la veritat es torna animal i busca llepades que curin el mal...

Udoles
En solitud...
I el teu poema travessa l'aire

I a mi se'm clava

Com una daga

© Nía Murtal
 

Somnis


Espero que arribi el dia
que cap albada evapori
la rosada

dels nostres somnis


©Nía Murtal
Fotografia: Joan Quisapquè


Un Sant Jordi bonic


Sabeu? Penso que cada cor és com una partitura exposada en un faristol. N'hi ha que no veuen ni el faristol; n'hi ha d'altres que veuen la partitura però no tenen ni idea de com llegir-la; n'hi ha que l'estudien i intenten interpretar-la... alguns se'n surten, amb el temps. D'altres es donen per vençuts.
I llavors hi ha aquells que la veuen, la miren i la interpreten a vista. I no s'equivoquen. A
quells que musiquen el teu cor, i que saben exactament el color de cada so i la tonalitat exacte de cada silenci...

Amb els llibres, passa una mica el mateix. Només uns pocs saben llegir el què hi ha escrit, i interpretar-ho, amb el so correcte i la tonalitat exacta.

Avui estic feliç... perquè sé que els meus llibres estan en mans dels millors lectors: aquells que saben musicar el meu cor.

Gràcies. Gràcies per fer tan bonic un dia bonic...

Per plaer

Arribar fins a tu. I saber que m'esperes. Abraçar-te per l'esquena. Alliberar les papallones de l'estómac i que surtin per la boca. Que et facin pessigolles mentre jo et dibuixo roses. Riure... I que caiguin els dubtes, les espines i les vergonyes.

Agafar-te de la mà. Contemplar cada pètal sense pressa. Bellesa...
Tornar-me de vellut quan em miren els teus ulls. I enrogir pel teu desig.

Caminar... Per plaer.
Per plaer, i pel convenciment absolut que arribar fins a tu és crear un camí junts.

© Nía Murtal
 

Apunta a la luna


"Apunta a la luna, incluso si fallas aterrizarás en las estrellas"

Y yo, que soy certera,
alcancé la luna llena.
Y subida en ella comprendí
que el fallo era no apuntar abajo...

Porqué en tus brazos

vuelo más alto.

© Nía Murtal

Esclat


Puc encendre'm
o fer-me onada...
En qualsevol cas
desintegrar-me

és l'esclat de l'estimar-te.

© Nía Murtal
 

Jacintos para el alma

Si me das a elegir, prefiero empezar el día viendo el amanecer de un mes de abril que desayunando con diamantes; si me das a elegir, prefiero un sorbo de luna llena que dos copas en un local de moda; si me das a elegir, prefiero que brille mi pecho que seis anillos en los dedos; si me das a elegir, prefiero caminar desnuda sobre la arena que desfilar en pasarela; si me das a elegir, prefiero un bocata contigo en el parque que con langostas y bogavante... y como decía un poeta persa, mi alma prefiere jacintos que monedas en los bolsillos.

© Nía Murtal

Palmeres al mar


No és cap ombra que ens fa infinits...
És la llum, quan ens mira,
que ens fa créixer cap a dins.

I aquí estic:

Arrelant al nostre mar
amb la llum del teu mirar.

© Nía Murtal
Imatge: ©Pierre Pellegrini
 

Petó

Tan se val com avanci el temps.
A tots ens paralitza un petó


ancorat en el record...

© Nía Murtal

Quan et sé pintor

Em torno llenç quan et sé pintor...
El pinzell se't cau
i a mi em posa

que a ditades em pintis de dona

© Nía Murtal

Quan és diumenge i res m'espera

Adoro
la predicció de mal temps errada
I l'adoro més
quan és diumenge i res m'espera
Només viure
i contemplar els ocells
i florir el temps...


Adoro
quan el sol em crida
i em diu que m'estima
i jo surto
a enamorar-me d'un cafè
i de la vida


del seu petó


i del seu bon dia...


©Nía Murtal
 

La meva bandera

La meva bandera és d'aire,
de mar i de terra
Oneja en la puresa
Estima en llibertat


I té els colors


del teu mirar


©Nía Murtal