No poso punts
ni als principis, ni als finals
ni als poemes, ni a la vida
ni a la butxaca descosida
I diran
que se m'escapen les monedes
les lletres
i els meus dies
per no voler cosir
les ferides del sentir
Però a mi
no em curen les sutures...
A mi em cura la poesia
els batecs a cor obert,
les llepades
els somriures...
I els silencis amb olor
emmarcats
en un petó
© Nía Murtal
Petit recull de lletres, escrits i poemes que brollen des del cor... perquè, com l'aigua, les paraules ens purifiquen, ens acullen, ens xopen i ens ericen. Pura vida, la vida sentida...
divendres, 27 de maig del 2016
dilluns, 23 de maig del 2016
Lluna plena
Em pregunto
Si les paraules que lliuro al vent
arriben allà a dalt
Si les agafes
i les guardes
i et va omplint la meva fragància
Em pregunto
Si quan et miro bella i plena
a tu et pesa el meu buidar
i en realitat
estàs a punt d' esclatar
Em pregunto
Com t' ho fas per plorar...
Si el teu plor és el teu minvar
En silenci
fins
marxar...
© Nía Murtal
Si les paraules que lliuro al vent
arriben allà a dalt
Si les agafes
i les guardes
i et va omplint la meva fragància
Em pregunto
Si quan et miro bella i plena
a tu et pesa el meu buidar
i en realitat
estàs a punt d' esclatar
Em pregunto
Com t' ho fas per plorar...
Si el teu plor és el teu minvar
En silenci
fins
marxar...
© Nía Murtal
Protegir-me
Absurd és protegir-me
I donar l' esquena al món
Si el què em crema ets tu per dintre
I donar l' esquena al món
Si el què em crema ets tu per dintre
I qui em mira
És el record...
©Nía Murtal
Valentía
Valentía
Es temblar por el seísmo que me provoca tu boca
Aferrarme a tu cuerpo como única salvación
Y correr el riesgo
de derrumbarnos los dos
© Nía Murtal
Es temblar por el seísmo que me provoca tu boca
Aferrarme a tu cuerpo como única salvación
Y correr el riesgo
de derrumbarnos los dos
© Nía Murtal
Maridatge de fotografia i poesia
Durant
el nostre pas per aquesta vida coincidim constantment amb persones que,
d'una manera o d'una altra, provoquen petites reaccions químiques en el
nostre univers particular.
Coincidir amb la Pilar Mateo just ara fa dos anys, ha provocat de forma natural i espontània una fusió de partícules insignificants, que han transcendit més enllà de l'espai i el temps.
Perquè enteneu el què us estic dient, us convidem a aquesta exposició, fruit de la química i de la màgia que es genera quan els cors vibren en la mateixa freqüència.
Coincidir amb la Pilar Mateo just ara fa dos anys, ha provocat de forma natural i espontània una fusió de partícules insignificants, que han transcendit més enllà de l'espai i el temps.
Perquè enteneu el què us estic dient, us convidem a aquesta exposició, fruit de la química i de la màgia que es genera quan els cors vibren en la mateixa freqüència.
Primavera'm
La primavera comença
quan tu em toques...
Quan em sobra la roba
I s'humitegen les hores
© Nía Murtal
quan tu em toques...
Quan em sobra la roba
I s'humitegen les hores
© Nía Murtal
Respirar-te
Sortir de l'aigua
canviar brànquies per pulmons
i respirar-te
no és cap renúncia al meu món
És llibertat
per estimar-te.
© Nía Murtal
canviar brànquies per pulmons
i respirar-te
no és cap renúncia al meu món
És llibertat
per estimar-te.
© Nía Murtal
Escletxa
Escletxa i llum sempre s'acaben trobant
I quan ho fan
l'encaix és tan perfecte
I quan ho fan
l'encaix és tan perfecte
que cap lluna gosa a malmetre
la perfecció del seu renéixer.
© Nía Murtal
"Motivo de hojas" G. O'Keeffe
No-retorn
Mentre la vida va i ve sense pretext
nosaltres viatgem en paral·lel
en direcció
al no-retorn.
© Nía Murtal
nosaltres viatgem en paral·lel
en direcció
al no-retorn.
© Nía Murtal
El plan es...
El plan es
recorrer todas la líneas
perdernos en recovecos
y saltarnos los semaforos
sin soltarnos de la mano.
Subirnos a la noria de nuevo
olvidarnos de que hay suelo,
de que tenemos pies
y alzar el vuelo otra vez.
El plan es
hacer de turista.
Recorrernos toda la piel
hasta gastarnos de placer
aunque (nos) sepamos de memoria
cada ángulo
de nuestra historia.
© Nía Murtal
recorrer todas la líneas
perdernos en recovecos
y saltarnos los semaforos
sin soltarnos de la mano.
Subirnos a la noria de nuevo
olvidarnos de que hay suelo,
de que tenemos pies
y alzar el vuelo otra vez.
El plan es
hacer de turista.
Recorrernos toda la piel
hasta gastarnos de placer
aunque (nos) sepamos de memoria
cada ángulo
de nuestra historia.
© Nía Murtal
Una ploma
M'agrada
Quan em treus tota la roba
i d'àngel només queda una ploma
Quan volem
fins travessar els límits del bé
i li fem ganyotes al cel
I després
ens escapem...
per encendre'ns sota la pell
© Nía Murtal
Quan em treus tota la roba
i d'àngel només queda una ploma
Quan volem
fins travessar els límits del bé
i li fem ganyotes al cel
I després
ens escapem...
per encendre'ns sota la pell
© Nía Murtal
De quin color...?
Un dia, vaig preguntar a un pintor:
-De quin color em pintaríes si fos l'amor?
I ell em va dir:
-L'amor no té un color precís.
I va pintar-me d'amor infinit...
©Nía Murtal
-De quin color em pintaríes si fos l'amor?
I ell em va dir:
-L'amor no té un color precís.
I va pintar-me d'amor infinit...
©Nía Murtal
Des de tu
Hi ha un dia que tot canvia
una data que ens deixa marca
Però jo sóc un desastre
i no tinc un dia exacte...
Jo tinc un des de tu
que va remoure les aigües
perquè obrís les meves ales
Canviar mar per llibertat
I fins a tu
Poder volar...
© Nía Murtal
una data que ens deixa marca
Però jo sóc un desastre
i no tinc un dia exacte...
Jo tinc un des de tu
que va remoure les aigües
perquè obrís les meves ales
Canviar mar per llibertat
I fins a tu
Poder volar...
© Nía Murtal
Udoles
El
teu udol és un poema escrit a l'aire, quan et venç la vida i del
coratge en fas paraules. Quan a Bach no li queden melodies i la il.lusio
és una cortina de fum que et mira de cua d'ull.
Quan la veritat es torna animal i busca llepades que curin el mal...
Udoles
En solitud...
I el teu poema travessa l'aire
I a mi se'm clava
Com una daga
© Nía Murtal
Quan la veritat es torna animal i busca llepades que curin el mal...
Udoles
En solitud...
I el teu poema travessa l'aire
I a mi se'm clava
Com una daga
© Nía Murtal
Somnis
Espero que arribi el dia
que cap albada evapori
la rosada
dels nostres somnis
©Nía Murtal
Fotografia: Joan Quisapquè
que cap albada evapori
la rosada
dels nostres somnis
©Nía Murtal
Fotografia: Joan Quisapquè
Un Sant Jordi bonic
Sabeu?
Penso que cada cor és com una partitura exposada en un faristol. N'hi
ha que no veuen ni el faristol; n'hi ha d'altres que veuen la partitura
però no tenen ni idea de com llegir-la; n'hi ha que l'estudien i
intenten interpretar-la... alguns se'n surten, amb el temps. D'altres es
donen per vençuts.
I llavors hi ha aquells que la veuen, la miren i la interpreten a vista. I no s'equivoquen. Aquells que musiquen el teu cor, i que saben exactament el color de cada so i la tonalitat exacte de cada silenci...
Amb els llibres, passa una mica el mateix. Només uns pocs saben llegir el què hi ha escrit, i interpretar-ho, amb el so correcte i la tonalitat exacta.
Avui estic feliç... perquè sé que els meus llibres estan en mans dels millors lectors: aquells que saben musicar el meu cor.
Gràcies. Gràcies per fer tan bonic un dia bonic...
I llavors hi ha aquells que la veuen, la miren i la interpreten a vista. I no s'equivoquen. Aquells que musiquen el teu cor, i que saben exactament el color de cada so i la tonalitat exacte de cada silenci...
Amb els llibres, passa una mica el mateix. Només uns pocs saben llegir el què hi ha escrit, i interpretar-ho, amb el so correcte i la tonalitat exacta.
Avui estic feliç... perquè sé que els meus llibres estan en mans dels millors lectors: aquells que saben musicar el meu cor.
Gràcies. Gràcies per fer tan bonic un dia bonic...
Per plaer
Arribar
fins a tu. I saber que m'esperes. Abraçar-te per l'esquena. Alliberar
les papallones de l'estómac i que surtin per la boca. Que et facin
pessigolles mentre jo et dibuixo roses. Riure... I que caiguin els
dubtes, les espines i les vergonyes.
Agafar-te de la mà. Contemplar cada pètal sense pressa. Bellesa...
Tornar-me de vellut quan em miren els teus ulls. I enrogir pel teu desig.
Caminar... Per plaer.
Per plaer, i pel convenciment absolut que arribar fins a tu és crear un camí junts.
© Nía Murtal
Agafar-te de la mà. Contemplar cada pètal sense pressa. Bellesa...
Tornar-me de vellut quan em miren els teus ulls. I enrogir pel teu desig.
Caminar... Per plaer.
Per plaer, i pel convenciment absolut que arribar fins a tu és crear un camí junts.
© Nía Murtal
Apunta a la luna
"Apunta a la luna, incluso si fallas aterrizarás en las estrellas"
Y yo, que soy certera,
alcancé la luna llena.
Y subida en ella comprendí
que el fallo era no apuntar abajo...
Porqué en tus brazos
vuelo más alto.
© Nía Murtal
Y yo, que soy certera,
alcancé la luna llena.
Y subida en ella comprendí
que el fallo era no apuntar abajo...
Porqué en tus brazos
vuelo más alto.
© Nía Murtal
Esclat
Puc encendre'm
o fer-me onada...
En qualsevol cas
desintegrar-me
és l'esclat de l'estimar-te.
© Nía Murtal
o fer-me onada...
En qualsevol cas
desintegrar-me
és l'esclat de l'estimar-te.
© Nía Murtal
Jacintos para el alma
Si
me das a elegir, prefiero empezar el día viendo el amanecer de un mes
de abril que desayunando con diamantes; si me das a elegir, prefiero un
sorbo de luna llena que dos copas en un local de moda; si me das a
elegir, prefiero que brille mi pecho que seis anillos en los dedos; si
me das a elegir, prefiero caminar desnuda sobre la arena que desfilar en
pasarela; si me das a elegir, prefiero un bocata contigo en el parque
que con langostas y bogavante... y como decía un poeta persa, mi alma
prefiere jacintos que monedas en los bolsillos.
© Nía Murtal
Palmeres al mar
No és cap ombra que ens fa infinits...
És la llum, quan ens mira,
que ens fa créixer cap a dins.
I aquí estic:
Arrelant al nostre mar
amb la llum del teu mirar.
© Nía Murtal
Imatge: ©Pierre Pellegrini
És la llum, quan ens mira,
que ens fa créixer cap a dins.
I aquí estic:
Arrelant al nostre mar
amb la llum del teu mirar.
© Nía Murtal
Imatge: ©Pierre Pellegrini
Quan et sé pintor
Em torno llenç quan et sé pintor...
El pinzell se't cau
i a mi em posa
que a ditades em pintis de dona
© Nía Murtal
El pinzell se't cau
i a mi em posa
que a ditades em pintis de dona
© Nía Murtal
Quan és diumenge i res m'espera
Adoro
la predicció de mal temps errada
I l'adoro més
quan és diumenge i res m'espera
Només viure
i contemplar els ocells
i florir el temps...
Adoro
quan el sol em crida
i em diu que m'estima
i jo surto
a enamorar-me d'un cafè
i de la vida
del seu petó
i del seu bon dia...
©Nía Murtal
la predicció de mal temps errada
I l'adoro més
quan és diumenge i res m'espera
Només viure
i contemplar els ocells
i florir el temps...
Adoro
quan el sol em crida
i em diu que m'estima
i jo surto
a enamorar-me d'un cafè
i de la vida
del seu petó
i del seu bon dia...
©Nía Murtal
La meva bandera
La meva bandera és d'aire,
de mar i de terra
Oneja en la puresa
Estima en llibertat
I té els colors
del teu mirar
©Nía Murtal
de mar i de terra
Oneja en la puresa
Estima en llibertat
I té els colors
del teu mirar
©Nía Murtal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)