dimecres, 13 de juliol del 2016

M'aturo

M'aturo
a mig camí
pel plaer de contemplar

I d'escoltar.

A s'horabaixa
també em cauen els pensaments
em puja el cor

I el seu to.

M'aturo.
M'agrada sentir-lo nua
mentre ell també es despulla

Em soprèn
quan sento un nou batec
que m'abraça diferent

I ens fem l'amor
fins que el dia mor
mentre jo sóc vida celebrant els instants

Que em puja al cap
I em batega

l' estimar.

© Nía Murtal

dilluns, 11 de juliol del 2016

Rampells

Què perillosa és la gent
que mai es mou per rampells.
Desen batecs en conserva
I quan se'ls volen menjar

La vida

ha caducat.

© Nía Murtal

Converses amb tu

CONVERSES AMB TU - ©Nía Murtal

No, amor meu. No m' has decebut. M' has ensenyat. M' has ensenyat des del dia que vas néixer i desitjo que ho continuïs fent durant molts anys. I també, amor meu, m'has fet una mica d'enveja. Sí. Enveja, perquè tan de bo jo, a la teva edat, hagués tingut la sensibilitat que tu tens per escoltar el meu cor i la valentia de seguir-lo. Perquè amb 14 anys, amor meu, és més important saber el què no vols fer a la vida que complaure a pares, mestres i amics fent allò que no vols fer.

No. No M' has decebut. M' has ensenyat. M' has ensenyat que la teva maduresa emocional fa molts anys que viu amb tu. Perquè jo també he pres decisions en contra de tothom seguint el meu cor que possiblement et van decebre en el seu moment. I tu, amor meu, segurament sense entendre-les perquè encara no et tocava fer-ho, les vas acceptar. I no només les vas acceptar, sinó que mai he sentit un sol retret, ni una mala cara, ni un per què ens ho has fet?? No. Mai.
Has estat al meu costat, ensenyant-me a ser feliç, a ser pacient, a ser empàtica i a somriure en tot moment. 


No. No M'has decebut, amor meu. M' Has recordat que les projeccions mai són bones, i menys amb els fills. No, vida. Jo no vull que et dediquis a la música si això no és el què tu vols. Jo no vull que siguis res del que jo vulgui, res del què els altres esperin de tu. Jo vull que tu siguis tu. I que siguis la millor versió de tu. I que sent tu, no canviïs per ningú. Mai...

Has gaudit, has vibrat, has après i ens has emocionat a tots amb el teu talent durant vuit anys. I ho has fet perquè has volgut. Perquè era la teva passió i ens l' has regalat, generosament. Perquè així ets tu. Generosa per sobre de tot. I apassionada. I quan algo deixa d'apassionar-te, tens el coratge de mirar-me i dir me: "Mami, m' estimo la guitarra, però ja no sento passió. I vull deixar la música." I la deixes...

Com també has deixat empremtes per allà on has passat. Has estimat i estimaràs sempre a tots els professionals que t' han acompanyat amb tot l' amor durant aquest trajecte. I ells a tu. I si un dia sents que enyores aquests camins, tots estarem al teu costat, incondicionament. Creu-me... TOTS!!
Decebre'm??? No, amor meu. T'admiro. Profundament. I sé que tens la màgia suficient per trobar ben aviat allò que et faci vibrar de nou, l'aptitud per aprendre de tot allò que la vida et posi al davant amb l' actitud correcte.

No, amor meu. Que una filla vulgui fer el què la fa feliç no és una decepció. És un altre senyal que em diu que ets una gran persona. I això, vida meva, em fa sentir orgullosa de tu.

T'estimo.
https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=27Do9DPCFPY 

Ombra

Toca'm.

Que no em cremi
la teva ombra...

© Nía Murtal

Carrusel

No recuerdo en qué vuelta
me bajé de la vida

Me cansé
De tocar el suelo con los pies
De ser adulta
De cargar con las dudas
De poner cordura a tanta locura

Me subí al carrusel
Elegí mi caballo
aburrida de seres no humanos

Y giré.
Giré sin parar
en sentido contrario a todo pensar

Al fin y al cabo
siempre fuí una rebelde

Rebelde

Por amar el viento en contra
Por no acceptar razones con normas
Por preferir el corazón a pedazos
que los sentimientos intactos

Y te vi...

No recuerdo en que vuelta te vi.
Pero eso, poco importa
Lo que importa
es que a tí no te asustan las locas

Y saltaste

de la noria.

© Nía Murtal

Cafè


Em sura la teva mirada sobre l'escuma del cafè

Intensa...

El glaçó es crema
I jo em desfaig

Lasciva...

De desig carnal

© Nía Murtal
 

dilluns, 4 de juliol del 2016

Perduda

Sovint
Em traïciona la memòria
i em perdo en el record.

I perduda
em sento mig poruga
I cerco en les butxaques de l'ahir
les mans que em varen protegir.

Cerco en va...

Se'm cau l'esperança
L'ànima
I la roba

I al record
li cau

U n a g o t a

Se m'inunda
La memòria...

© Nía Murtal

Llar

Arribo
I m'entregues les claus de la teva mar

"Ara és
la teva llar"

I entro...

Sense trucar.

© Nía Murtal