Tan penjada de les branques que perdo el cap.
I tu et desfulles
Perquè ho saps...
© Nía Murtal
Petit recull de lletres, escrits i poemes que brollen des del cor... perquè, com l'aigua, les paraules ens purifiquen, ens acullen, ens xopen i ens ericen. Pura vida, la vida sentida...
dijous, 29 de setembre del 2016
Quan desespera l'abric
Hi ha un estiu inacabat a la memòria de les hores,
un parasol foradat per on s'escola l'emoció que separa la ferida del cotó.
Hi ha sorra als ulls, i un horitzó a tocar. Desert i oasi a parts iguals.
Hi ha un fred intern que no atempera cap jersei, i un te calent que no el refreda el pas del temps. Un tic tac que s'atura al pit i accelera al cap, una estació en marxa i un tren en direcció contrària
I un mussol que està de guardia posant vies a l'esperança
quan la tardor perd el camí
I a mi
Se'm desespera l'abric
© Nía Murtal
un parasol foradat per on s'escola l'emoció que separa la ferida del cotó.
Hi ha sorra als ulls, i un horitzó a tocar. Desert i oasi a parts iguals.
Hi ha un fred intern que no atempera cap jersei, i un te calent que no el refreda el pas del temps. Un tic tac que s'atura al pit i accelera al cap, una estació en marxa i un tren en direcció contrària
I un mussol que està de guardia posant vies a l'esperança
quan la tardor perd el camí
I a mi
Se'm desespera l'abric
© Nía Murtal
Casa
Cada passa que m'allunya del teu camp visual
m'apropa més a tu.
A tu...
I a llibertat de tancar els ullls,
de caminar nua i sense rumb
seguint el rastre de l'instint salvatge
sabent que sempre arribo a casa.
I casa
és sempre la teva mirada.
© Nía Murtal
m'apropa més a tu.
A tu...
I a llibertat de tancar els ullls,
de caminar nua i sense rumb
seguint el rastre de l'instint salvatge
sabent que sempre arribo a casa.
I casa
és sempre la teva mirada.
© Nía Murtal
Puntes
Has canviat
púes per puntes
cordes vibrants per cintes brillants
Has canviat
notes musicades per músiques dansades
Em balles, amor,
-feliç i de puntetes-
I l'harmonia del teu cos
m'equilibra cor i enyor
M'has canviat...
I adoro com ho fas.
#NíaMurtal #amorincondional
púes per puntes
cordes vibrants per cintes brillants
Has canviat
notes musicades per músiques dansades
Em balles, amor,
-feliç i de puntetes-
I l'harmonia del teu cos
m'equilibra cor i enyor
M'has canviat...
I adoro com ho fas.
#NíaMurtal #amorincondional
Alzheimer
Voleiaven cap el cel els teus records
I jo era un globus deixat anar
del dit d'un infant
Orfe del cordó umbilical...
Ni un espasme al teu ventre desmemoriat.
Refotut lladre
que et va robar
fins i tot el record del mal...
© Nía Murtal
#diamundialdelalzheimer
I jo era un globus deixat anar
del dit d'un infant
Orfe del cordó umbilical...
Ni un espasme al teu ventre desmemoriat.
Refotut lladre
que et va robar
fins i tot el record del mal...
© Nía Murtal
#diamundialdelalzheimer
Cadenat
M' has fet un cadenat de petons al voltant del meu coll
I la clau
l' hem llençat dins la copa
i ens hem begut a gotes
Millor que m'escanyi el desig
que alliberar-me
i m'ofegui l'aire
© Nía Murtal
I la clau
l' hem llençat dins la copa
i ens hem begut a gotes
Millor que m'escanyi el desig
que alliberar-me
i m'ofegui l'aire
© Nía Murtal
Llum de setembre
Tinc al meu centre la llum de setembre
I una fulla a les branques
que brilla
perenne.
Avui em sento arbre.
I el bosc
em té enveja...
© Nía Murtal
Oli sobre tela by Víctor
I una fulla a les branques
que brilla
perenne.
Avui em sento arbre.
I el bosc
em té enveja...
© Nía Murtal
Oli sobre tela by Víctor
Desig
Hi ha un desig al cel a punt de ploure'm...
I quan el desig em plou amb força
se'm xopa la feblesa
i em doblega
Em batega l'aigua i no trobo estenedor
que escorri el pes d'anhelar-te humà
abans de fer-me esperit que dansa
I tornar a l'aigua...
Amb el somni humit entre les mans
I la tempesta
gaudint del cant...
© Nía Murtal
I quan el desig em plou amb força
se'm xopa la feblesa
i em doblega
Em batega l'aigua i no trobo estenedor
que escorri el pes d'anhelar-te humà
abans de fer-me esperit que dansa
I tornar a l'aigua...
Amb el somni humit entre les mans
I la tempesta
gaudint del cant...
© Nía Murtal
Atracció
Ets una atracció amb tanta màgia
que m'apareixen papallones a la panxa.
Irremeïablement,
penjada
de les teves ales...
© Nía Murtal
que m'apareixen papallones a la panxa.
Irremeïablement,
penjada
de les teves ales...
© Nía Murtal
aire
Ara
que entre els dits se m' escapa l' aire,
se'm fa present el record.
I sé
que cap setembre pot deixar enrere un agost,
malgrat jo avanci cap a la tardor
i se m'escapi el sol
I el retrovisor em digui que no cal que el miri
perquè tu ja ets a port.
I a mi
em sobri l' aire i em faltin dits
per atrapar el cor
Que corre en direcció contrària
al sentit
de l'estació.
© Nía Murtal
que entre els dits se m' escapa l' aire,
se'm fa present el record.
I sé
que cap setembre pot deixar enrere un agost,
malgrat jo avanci cap a la tardor
i se m'escapi el sol
I el retrovisor em digui que no cal que el miri
perquè tu ja ets a port.
I a mi
em sobri l' aire i em faltin dits
per atrapar el cor
Que corre en direcció contrària
al sentit
de l'estació.
© Nía Murtal
Ploure
Despertar
amb el cos ple d'humitats
I sentir com s'evapora
la teva absència
gota
a
gota....
Ahir em vas ploure!
©Nía Murtal
amb el cos ple d'humitats
I sentir com s'evapora
la teva absència
gota
a
gota....
Ahir em vas ploure!
©Nía Murtal
Soroll
Fa tant soroll el què veig
que m'espanta...
Refugiar-me en tu
és mirar des de l' esperança
I sentir que aquí
és un l' únic lloc
on puc salvar-me
© Nía Murtal
que m'espanta...
Refugiar-me en tu
és mirar des de l' esperança
I sentir que aquí
és un l' únic lloc
on puc salvar-me
© Nía Murtal
Pinta'm
Em pintes
I enlloc de fer-me immortal
em moro per les mans
Que fan de mi
una obra d'art.
© Nía Murtal
I enlloc de fer-me immortal
em moro per les mans
Que fan de mi
una obra d'art.
© Nía Murtal
Lo que me sobra
Hoy me sobran 20 grados
16 mosquitos
y 3 mensajes embotellados
Para que me entiendas, amor:
Que me sobra hervor en la sangre
para tan poco cuerpo
en los días que me pica la ausencia
y me faltan las fuerzas para romper el cristal
que me priva de derramar el mar entero
Y ser la arena
que descifre
tu anhelo
© Nía Murtal
16 mosquitos
y 3 mensajes embotellados
Para que me entiendas, amor:
Que me sobra hervor en la sangre
para tan poco cuerpo
en los días que me pica la ausencia
y me faltan las fuerzas para romper el cristal
que me priva de derramar el mar entero
Y ser la arena
que descifre
tu anhelo
© Nía Murtal
Fer anys
M' agrada. M' agrada molt fer anys!! Cada nova volta al sol descobreixo
nous paisatges i noves formes d'endinsar-me. I m'agrada. M' agrada tant
respirar, omplir-me de poesia i buidar-la per les vides...
Tinc el convenciment de saber que, quan sigui la darrera volta, no em caldrà cap autòpsia. Perquè potser es pot morir per excés de vida quan no t'hi cap més poesia. Entretant, aprenc a escriure perquè mai morin els somriures.
Cada diumenge s' acaba el món. I l'endemà sempre surt el sol... I dilluns torno a voltar per trobar-me amb un poeta i celebrar que ens convertim en vers cada cop que mirem el cel.
Però avui el dia no s'acaba. M'heu omplert tant el cor, que si fossiu espelmetes s'apagarien els estels i podria il·luminar-vos el cel.
I m'agrada... M'agrada. M' agrada pensar que, com cada any, puc bufar desitjos al vent i que cada desig serà una bombolleta de sabó que us arribi com un petó...
© Nía Murtal
Tinc el convenciment de saber que, quan sigui la darrera volta, no em caldrà cap autòpsia. Perquè potser es pot morir per excés de vida quan no t'hi cap més poesia. Entretant, aprenc a escriure perquè mai morin els somriures.
Cada diumenge s' acaba el món. I l'endemà sempre surt el sol... I dilluns torno a voltar per trobar-me amb un poeta i celebrar que ens convertim en vers cada cop que mirem el cel.
Però avui el dia no s'acaba. M'heu omplert tant el cor, que si fossiu espelmetes s'apagarien els estels i podria il·luminar-vos el cel.
I m'agrada... M'agrada. M' agrada pensar que, com cada any, puc bufar desitjos al vent i que cada desig serà una bombolleta de sabó que us arribi com un petó...
© Nía Murtal
Sense tu
Em vaig empassar tants cops el teu nom
que vaig aprendre a escriure poemes
menjant-me les teves lletres.
I, ara
l'abecedari se'm rebota...
Sense Tu
Li sobren totes.
que vaig aprendre a escriure poemes
menjant-me les teves lletres.
I, ara
l'abecedari se'm rebota...
Sense Tu
Li sobren totes.
© Nía Murtal
Aturar el cap
Buscar
les mil maneres d' aturar el cap
que gira sense control
en sentit contrari a la vida
per tornar al punt de partida
d' un circuit sense sortida
I trobar-les totes en dues mans.
On la sortida és el sentir
i el descontrol troba el seu lloc
en el vertigen
de l'amor
© Nía Murtal
les mil maneres d' aturar el cap
que gira sense control
en sentit contrari a la vida
per tornar al punt de partida
d' un circuit sense sortida
I trobar-les totes en dues mans.
On la sortida és el sentir
i el descontrol troba el seu lloc
en el vertigen
de l'amor
© Nía Murtal
Plor d'infant
He sentit el plor d' un infant.
Saps, mama? A vegades voldria haver estat poeta abans de néixer. Vull dir poeta dels d'abans, dels que escrivien les tristors en un tovalló de paper i el llençaven al cel. Potser, arribaven als estels i encara els guarden a les butxaques, per cada nit, regalar-nos un bocí.
No ho sé, per què et dic això. Potser perquè aquest infant m'hi portat, fins allà. I m' agradaria tant ser un plor brillant entre braços de gegants... Aquí, mama, no escoltem els plors. Vull dir aquell plor que tu sentíes abans que m'oblidés de riure. I els altres, amb prou feines. Només si ens esquitxa l'orella.
Crec que m' ha despertat l'enyor. O la por. I sóc una petita illa nascuda de sensacions que esclata en la foscor i busca un mar de protecció.
Hi ha plors que són poesia i que ens salven de la vida. I, a vegades, cal salvar-nos de la vida per no morir en el viure.
No puc demostrar que no hagis marxat, però ara, en aquest instant, m'he oblidat de créixer i els teus braços són manetes d'un rellotge aturat a les tres menys quart que m'esperen per saltar.
Potser res és realitat i només sóc un pensament que ha sortit de les entranyes sense vertígen a mostrar-se i cau per la meva galta...
© Nía Murtal
Pintura by Víctor (el meu petit gran artista)
Saps, mama? A vegades voldria haver estat poeta abans de néixer. Vull dir poeta dels d'abans, dels que escrivien les tristors en un tovalló de paper i el llençaven al cel. Potser, arribaven als estels i encara els guarden a les butxaques, per cada nit, regalar-nos un bocí.
No ho sé, per què et dic això. Potser perquè aquest infant m'hi portat, fins allà. I m' agradaria tant ser un plor brillant entre braços de gegants... Aquí, mama, no escoltem els plors. Vull dir aquell plor que tu sentíes abans que m'oblidés de riure. I els altres, amb prou feines. Només si ens esquitxa l'orella.
Crec que m' ha despertat l'enyor. O la por. I sóc una petita illa nascuda de sensacions que esclata en la foscor i busca un mar de protecció.
Hi ha plors que són poesia i que ens salven de la vida. I, a vegades, cal salvar-nos de la vida per no morir en el viure.
No puc demostrar que no hagis marxat, però ara, en aquest instant, m'he oblidat de créixer i els teus braços són manetes d'un rellotge aturat a les tres menys quart que m'esperen per saltar.
Potser res és realitat i només sóc un pensament que ha sortit de les entranyes sense vertígen a mostrar-se i cau per la meva galta...
© Nía Murtal
Pintura by Víctor (el meu petit gran artista)
Regalimo
Em calia
una llengua d'obridor
que deixés sortir les pors
A vegades se m'oblida.
Tanco el pot massa fort
i em supuren les ferides
A llepades
em vas vessar tot el dolor.
I no el penso recollir...
Ara
Regalimo estims
©Nía Murtal
una llengua d'obridor
que deixés sortir les pors
A vegades se m'oblida.
Tanco el pot massa fort
i em supuren les ferides
A llepades
em vas vessar tot el dolor.
I no el penso recollir...
Ara
Regalimo estims
©Nía Murtal
Vent al clatell
M'agrada
sentir el vent al meu clatell
Em recorda que l' impuls
no es perd amb la maduresa
Em sacseja les ales
i m'eriça l' esperança
Tanco els ulls...
Memoritzo l'instant
per repassar-lo demà
i no oblidar
que si vaig despentinada
és perquè salto de l'albada
i corro a atrapar el meu cor
M'atures. I em fas l'instant.
És curiós
com unes mans a la cintura
no eviten la caiguda.
En canvi, alço el vol...
El meu cor batega amb força
aturat a la teva boca
L'atrapo. Sense esforç.
M' agrada...
I m'agrada més
sentir que el bes al meu clatell
em despentina
millor que el vent.
© Nía Murtal
sentir el vent al meu clatell
Em recorda que l' impuls
no es perd amb la maduresa
Em sacseja les ales
i m'eriça l' esperança
Tanco els ulls...
Memoritzo l'instant
per repassar-lo demà
i no oblidar
que si vaig despentinada
és perquè salto de l'albada
i corro a atrapar el meu cor
M'atures. I em fas l'instant.
És curiós
com unes mans a la cintura
no eviten la caiguda.
En canvi, alço el vol...
El meu cor batega amb força
aturat a la teva boca
L'atrapo. Sense esforç.
M' agrada...
I m'agrada més
sentir que el bes al meu clatell
em despentina
millor que el vent.
© Nía Murtal
Quan cau la penombra
Quan el públic marxa
i ens quedem a soles
la penombra ens cau
i són fràgils, les ombres.
Et tremola el pols...
És fluixa, la corda,
que separa el gemec
dels aplaudiments.
I jo sóc el so
de totes les dones
quan a tu et cau l'arquet
i em sona
la pell.
Toca'm...
© Nía Murtal
i ens quedem a soles
la penombra ens cau
i són fràgils, les ombres.
Et tremola el pols...
És fluixa, la corda,
que separa el gemec
dels aplaudiments.
I jo sóc el so
de totes les dones
quan a tu et cau l'arquet
i em sona
la pell.
Toca'm...
© Nía Murtal
dilluns, 26 de setembre del 2016
Desbordada
Tinc
les sensacions desbordades
un mar entre les cames
i el cor sortit de mare
I no hi ha dic que desviï el cabal
Si no hi són
Les teves mans
© Nía Murtal
les sensacions desbordades
un mar entre les cames
i el cor sortit de mare
I no hi ha dic que desviï el cabal
Si no hi són
Les teves mans
© Nía Murtal
Somiava
Somiava
Que jo era un fantasama
Dins una ciutat fantasma
Amb una estació fantasma
Somiava
Que jo era una morta
Que seguia vies mortes
Que de trens estaven orfes
I despertar...
Despertar viva
I amb vida
Allà on moren totes les vies:
En els braços
On vull néixer
Tots els dies...
© Nía Murtal
Que jo era un fantasama
Dins una ciutat fantasma
Amb una estació fantasma
Somiava
Que jo era una morta
Que seguia vies mortes
Que de trens estaven orfes
I despertar...
Despertar viva
I amb vida
Allà on moren totes les vies:
En els braços
On vull néixer
Tots els dies...
© Nía Murtal
Terreta
Cada matí em plantes el cel
I a mi em creixen
les arrels
© Nía Murtal
Fotografia de José Vicente Pérez Lloret, que cada dia em porta la meua terreta a la porta de casa...
Gràcies, Pepe!!
I a mi em creixen
les arrels
© Nía Murtal
Fotografia de José Vicente Pérez Lloret, que cada dia em porta la meua terreta a la porta de casa...
Gràcies, Pepe!!
No em salvis
No tenia pitjapapers i em van volar les veles...
A vegades, la tardor arriba inesperada i em despulla al mes d'agost. I sóc branca d' una barca intentant atrapar el cel...
Si pogués, el posaria cap per avall, li donaria forma de dona i tindria un rellotge de sorra que allargaria aquesta posta.
Però només sóc mig poeta, i un quart se l' ha endut el vent. Ara suren uns ulls verds que han anat a la deriva i des d'aquí veus una illa.
No facis cas. És l' efecte de l'ocàs. Jo mai seré una illa. Això tampoc és un poema. Al final, escriure és abandonar-me al ball inesperat. Despullar-me, quedar-me en branques i besar-te fins les absurditats.
I ara que he començat,
no em salvis
d' aquest mar...
© Nía Murtal
A vegades, la tardor arriba inesperada i em despulla al mes d'agost. I sóc branca d' una barca intentant atrapar el cel...
Si pogués, el posaria cap per avall, li donaria forma de dona i tindria un rellotge de sorra que allargaria aquesta posta.
Però només sóc mig poeta, i un quart se l' ha endut el vent. Ara suren uns ulls verds que han anat a la deriva i des d'aquí veus una illa.
No facis cas. És l' efecte de l'ocàs. Jo mai seré una illa. Això tampoc és un poema. Al final, escriure és abandonar-me al ball inesperat. Despullar-me, quedar-me en branques i besar-te fins les absurditats.
I ara que he començat,
no em salvis
d' aquest mar...
© Nía Murtal
Senyora
Cada
vegada que em diuen "senyora" em surten tres arrugues. Després, et
miro, se'm posen ullets de Peter Pan, i amb les arrugues treno la mar...
I la nena torna a volar.
I la nena torna a volar.
Provoca'm...
A vegades la vida et mira provocadora
I està tan guapa
que no puc evitar
tocar-li el cul...
© Nía Murtal
I està tan guapa
que no puc evitar
tocar-li el cul...
© Nía Murtal
Pedra
Et
passes mitja vida apartant pedres amb les mans. Fan nosa. Tot i que amb
el temps penses que, potser, t'han fet més servei que nosa. I de sobte,
un dia, et ve un àngel que comença a viure i t'omple les mans de pedres
que no vols apartar.
-Me'n compres una?
I després de mitja vida, resulta que no sé fer una tria!!
No veig rocs. Oloro llavors, artèries i il·lusions... Vida!!
Qui em pot assegurar que no és ella la que em mira? Després de tot, a les ombres no els calen ulls per perseguir-nos fins el futur.
Potser, és un cor d' un altre món endurit per por a patir. I ara es troba amb la tendresa que el canvia per monedes.
I em mira, sense pena, perquè ha après a ser una pedra. I fa mandra trencar-se just ara, quan la mar està serena i clara.
Potser, avui, he madurat. O potser m'he tornat més nena que es menja alguna lletra jugant a les botiguetes, i el què compro és una pera.
I el món gira, diuen. Rodó.
Potser jo,
no sóc d'eixe món...
© Nía Murtal
-Me'n compres una?
I després de mitja vida, resulta que no sé fer una tria!!
No veig rocs. Oloro llavors, artèries i il·lusions... Vida!!
Qui em pot assegurar que no és ella la que em mira? Després de tot, a les ombres no els calen ulls per perseguir-nos fins el futur.
Potser, és un cor d' un altre món endurit per por a patir. I ara es troba amb la tendresa que el canvia per monedes.
I em mira, sense pena, perquè ha après a ser una pedra. I fa mandra trencar-se just ara, quan la mar està serena i clara.
Potser, avui, he madurat. O potser m'he tornat més nena que es menja alguna lletra jugant a les botiguetes, i el què compro és una pera.
I el món gira, diuen. Rodó.
Potser jo,
no sóc d'eixe món...
© Nía Murtal
Lluna plena
Dilatar la migdiada fins al llindar del teu cos
Prenyar-te de la màgia del mes d'agost
I la puresa de l'amor
impregnada
entre els llençols.
T'admiro
Plena...
© Nía Murtal
Prenyar-te de la màgia del mes d'agost
I la puresa de l'amor
impregnada
entre els llençols.
T'admiro
Plena...
© Nía Murtal
Miratge
Vas girar-te just quan marxava
I no vaig dubtar en endinsar-me...
A vegades, els miratges,
són com les dones d'aigua:
Per veure-les
s'ha de ser màgia
©Nía Murtal
I no vaig dubtar en endinsar-me...
A vegades, els miratges,
són com les dones d'aigua:
Per veure-les
s'ha de ser màgia
©Nía Murtal
Casa
Jo, que sóc eterna practicant en vol rasant,
avui m'he graduat en vol d'alçada
amb les ales remullades
i un arc de Sant Martí entre les cames.
És el què passa
quan no m'hi caben més ganes de tu
dins el cos:
Evaporada pel desig
em faig aigua
i et salto al cor
I tu, estany,
m'esperes mullat a baix
per acollir eternament
les nostres ganes
fins fer-nos casa
© Nía Murtal
avui m'he graduat en vol d'alçada
amb les ales remullades
i un arc de Sant Martí entre les cames.
És el què passa
quan no m'hi caben més ganes de tu
dins el cos:
Evaporada pel desig
em faig aigua
i et salto al cor
I tu, estany,
m'esperes mullat a baix
per acollir eternament
les nostres ganes
fins fer-nos casa
© Nía Murtal
Perquè tu...
Que per què tu i no qualsevol altre?
Perquè mai cap altra dansa
em va fer aturar els peus
I ballar el cap
I el meu cap, quan balla,
és que sent musicar el cor...
I aquestes cordes, amor,
No les toca
qualsevol...
© Nía Murtal
Perquè mai cap altra dansa
em va fer aturar els peus
I ballar el cap
I el meu cap, quan balla,
és que sent musicar el cor...
I aquestes cordes, amor,
No les toca
qualsevol...
© Nía Murtal
Sense cap
Un dia
vaig treure el cap de la vida
(si més no, de la meva)
I cada cop que l'intento tornar a posar
em contracturo...
© Nía Murtal
vaig treure el cap de la vida
(si més no, de la meva)
I cada cop que l'intento tornar a posar
em contracturo...
© Nía Murtal
Foc
I ara
després d'encendre'ns
que algú m'intenti convèncer
que el foc es fa
a frec de pedres...
© Nía Murtal
després d'encendre'ns
que algú m'intenti convèncer
que el foc es fa
a frec de pedres...
© Nía Murtal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)