dijous, 29 de setembre del 2016

aire


Ara
que entre els dits se m' escapa l' aire,
se'm fa present el record.

I sé
que cap setembre pot deixar enrere un agost,
malgrat jo avanci cap a la tardor
i se m'escapi el sol
I el retrovisor em digui que no cal que el miri
perquè tu ja ets a port.

I a mi
em sobri l' aire i em faltin dits
per atrapar el cor

Que corre en direcció contrària
al sentit

de l'estació.

© Nía Murtal
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada