Jo, que sóc eterna practicant en vol rasant,
avui m'he graduat en vol d'alçada
amb les ales remullades
i un arc de Sant Martí entre les cames.
És el què passa
quan no m'hi caben més ganes de tu
dins el cos:
Evaporada pel desig
em faig aigua
i et salto al cor
I tu, estany,
m'esperes mullat a baix
per acollir eternament
les nostres ganes
fins fer-nos casa
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada