dijous, 29 de setembre de 2016

Fer anys


M' agrada. M' agrada molt fer anys!! Cada nova volta al sol descobreixo nous paisatges i noves formes d'endinsar-me. I m'agrada. M' agrada tant respirar, omplir-me de poesia i buidar-la per les vides...

Tinc el convenciment de saber que, quan sigui la darrera volta, no em caldrà cap autòpsia. Perquè potser es pot morir per excés de vida quan no t'hi cap més poesia. Entretant, aprenc a escriure perquè mai morin els somriures.

Cada diumenge s' acaba el món. I l'endemà sempre surt el sol... I dilluns torno a voltar per trobar-me amb un poeta i celebrar que ens convertim en vers cada cop que mirem el cel.

Però avui el dia no s'acaba. M'heu omplert tant el cor, que si fossiu espelmetes s'apagarien els estels i podria il·luminar-vos el cel.

I m'agrada... M'agrada. M' agrada pensar que, com cada any, puc bufar desitjos al vent i que cada desig serà una bombolleta de sabó que us arribi com un petó...

© Nía Murtal
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada