Et
passes mitja vida apartant pedres amb les mans. Fan nosa. Tot i que amb
el temps penses que, potser, t'han fet més servei que nosa. I de sobte,
un dia, et ve un àngel que comença a viure i t'omple les mans de pedres
que no vols apartar.
-Me'n compres una?
I després de mitja vida, resulta que no sé fer una tria!!
No veig rocs. Oloro llavors, artèries i il·lusions... Vida!!
Qui em pot assegurar que no és ella la que em mira? Després de tot, a les ombres no els calen ulls per perseguir-nos fins el futur.
Potser, és un cor d' un altre món endurit per por a patir. I ara es troba amb la tendresa que el canvia per monedes.
I em mira, sense pena, perquè ha après a ser una pedra. I fa mandra trencar-se just ara, quan la mar està serena i clara.
Potser, avui, he madurat. O potser m'he tornat més nena que es menja alguna lletra jugant a les botiguetes, i el què compro és una pera.
I el món gira, diuen. Rodó.
Potser jo,
no sóc d'eixe món...
© Nía Murtal
-Me'n compres una?
I després de mitja vida, resulta que no sé fer una tria!!
No veig rocs. Oloro llavors, artèries i il·lusions... Vida!!
Qui em pot assegurar que no és ella la que em mira? Després de tot, a les ombres no els calen ulls per perseguir-nos fins el futur.
Potser, és un cor d' un altre món endurit per por a patir. I ara es troba amb la tendresa que el canvia per monedes.
I em mira, sense pena, perquè ha après a ser una pedra. I fa mandra trencar-se just ara, quan la mar està serena i clara.
Potser, avui, he madurat. O potser m'he tornat més nena que es menja alguna lletra jugant a les botiguetes, i el què compro és una pera.
I el món gira, diuen. Rodó.
Potser jo,
no sóc d'eixe món...
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada