Quan el públic marxa
i ens quedem a soles
la penombra ens cau
i són fràgils, les ombres.
Et tremola el pols...
És fluixa, la corda,
que separa el gemec
dels aplaudiments.
I jo sóc el so
de totes les dones
quan a tu et cau l'arquet
i em sona
la pell.
Toca'm...
© Nía Murtal
i ens quedem a soles
la penombra ens cau
i són fràgils, les ombres.
Et tremola el pols...
És fluixa, la corda,
que separa el gemec
dels aplaudiments.
I jo sóc el so
de totes les dones
quan a tu et cau l'arquet
i em sona
la pell.
Toca'm...
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada