dijous, 29 de setembre de 2016

Quan cau la penombra


Quan el públic marxa
i ens quedem a soles
la penombra ens cau
i són fràgils, les ombres.

Et tremola el pols...
És fluixa, la corda,
que separa el gemec
dels aplaudiments.

I jo sóc el so
de totes les dones

quan a tu et cau l'arquet
i em sona

la pell.

Toca'm...

© Nía Murtal
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada