Hi ha un estiu inacabat a la memòria de les hores,
un parasol foradat per on s'escola l'emoció que separa la ferida del cotó.
Hi ha sorra als ulls, i un horitzó a tocar. Desert i oasi a parts iguals.
Hi ha un fred intern que no atempera cap jersei, i un te calent que no el refreda el pas del temps. Un tic tac que s'atura al pit i accelera al cap, una estació en marxa i un tren en direcció contrària
I un mussol que està de guardia posant vies a l'esperança
quan la tardor perd el camí
I a mi
Se'm desespera l'abric
© Nía Murtal
un parasol foradat per on s'escola l'emoció que separa la ferida del cotó.
Hi ha sorra als ulls, i un horitzó a tocar. Desert i oasi a parts iguals.
Hi ha un fred intern que no atempera cap jersei, i un te calent que no el refreda el pas del temps. Un tic tac que s'atura al pit i accelera al cap, una estació en marxa i un tren en direcció contrària
I un mussol que està de guardia posant vies a l'esperança
quan la tardor perd el camí
I a mi
Se'm desespera l'abric
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada